MANIFESTOS, CONFERÈNCIES i INFORMES
Abril de 2006. MANIFEST DELS METGES I PERSONAL SANITARI D’OSONA CONTRA LA INCINERADORA DE SANT PERE DE TORELLÓ.
Davant la possibilitat de la construcció d’una planta incineradora en terrenys de Sant Pere de Torelló, amb el greuge de la proximitat a altres nuclis urbans i residencials com són Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà, Vidrà, Sant Quirze de Besora, Masies de Voltregà, Santa Maria de Besora i Orís, els professionals de la salut volem manifestar el següent:
1.- La incineració de residus (biomàssics o no) suposa un risc, comprovat i evident, per a la salut de les persones que viuen en l’entorn més proper. Els estudis mèdics, amb un alt grau de rigorositat científica, certifiquen un augment de patologies associades a la incineració de residus en distàncies fins a 15 km al voltant.
2.- La incineració de residus produeix gasos rics en dioxines, furans i metalls pesants, més cendres sòlides finals d’alt contingut tòxic.
3.- Les dioxines i furans són elements responsables de la produccióde càncer en diversos òrgans del cos. Són substàncies molt estables, resistents a la degradació i amb tendència a dipositar-se a l’ésser humà.
4.- NO HI HA NIVELLS TÒXICS MÍNIMS INNOCUS de dioxines i furans per a l’ésser humà.
5.- Els gasos produïts per una planta incineradora provoquen un augment de patologia asmàtica i patologia pulmonar.
6.- Els metalls pesants (mercuri, cadmi, ...) resultants després de la combustió poden produir lesions permanents en el Sistema Nerviós Central i alteracions fetals durant els embarassos.
7.- Els infants són la població més afectada,. ja que són els que més temps seran exposats. Les conseqüències d’aquesta exposició les coneixerem després d’alguns anys , i ... ja serà tard, encara que tanquin la incineradora.
8.- Una possible fallida en els sistemes de control d’una planta d’incineració suposaria exposar a la població propera a dosis imprevisibles de substàncies altament tòxiques.
9.- Ens sentim responsables davant les nostres famílies i davant dels nostres pacients d’informar-los sobre els greus riscos dels productes que no són a la natura, però que es generen per la combustió de residus d’una incineradora.
La incineradora distribueix per l’aire, l’aigua i la terra les substàncies tòxiques presents en els residus. La utilització de l’atmosfera com un aocador comportarà, en definitiva, la dispersió de contaminants al medi ambient i la seva arribada per mitjà de la cadena tròfica als aliments i a l’ésser humà.
i10.- No volem que la població de la comarca d’OSONA, i preferentment els nostres fills, siguin el referent d’incidència de càncer i d’altres patologies, per a ésser mostrat en congresos i reunions mèdiques d’arreu del món.
Osona, abril-maig de 2006.
LLISTAT DE SIGNANTS D'AQUEST MANIFEST ANTIINCINERADORA
Josep Malo i Guillén Pediatre
Mercè Palomo i Vila Infermera pediàtrica
Carme Anglada i Arisa Metgessa de família
Pasqual Jaime i Calvet Infermer, podòleg
Pedro A. Benavente Metge de família
Alejandro Ganiko Metge de família
David Ros Albareda Administratiu salut
Carme Forcada Franquesa Administrativa salut
Assumpta Verdaguer Caralt Administrativa salut
Laura Bonilla Garcia Administrativa salut
Roser Ferrer Tarruella Administrativa salut
Purificación Garcia Moreno Infermera pediàtrica
Encarna Garcia López Treballadora social
Josefina Juni Sanahuja Infermera
Núria de la Iglesia Puig Metgessa de família
Núria Jutglar Viñas Odontòloga
Eulàlia Farrés i Sidera Pediatra
Xavier Perez Porcuna Pediatre
Eduard Guasch i Jordan Pediatre
Joan Cartanyà Metge de família
Mireia Cabral Pediatra
Isabel Martínez i Vila Pediatra
Empar Garcia Gallego Pediatra
M. Àngels Rifà Pujol Pediatra
Zaira Oliver Altimira Metgessa de família
M. Montserrat Guillamon i Gifre Metgessa de família
Marià Escarrà i Alibés Metge de família
Artur Hernàndez Barros Metge de família
Carme Verdaguer Balmes Metgessa de família
Francesc Sadurní i Viñas Metge de família
Ruben Dario Gualtero Psicòleg
Asunción Soriano Sala Psiquiatra
M. Àngels Casals i Font Metgessa de família
Cristina Bach i Carrió Administrativa salut
M;. Carme Vilella Coromina Administrativa salut
M. Clara Marso Arderiu Administrativa salut
Laureano Perez Aramoia Administratiu salut
Manel Collazos Rodríguez Administratiu salut
Marta Collazos Bosch Administrativa salut
Antònia Escarrà Soldevila Administrativa salut
Fina Soler Arau Administrativa salut
Betlem Mateu Carralero Metgessa de família
Montse Puigdolers Vilamitjana Infermera
Montse Bosch Molas Infermera
Joan Deniel Rosanas Metge de família
Núria Culí Borràs Administrativa salut
Conxita Bofill i Pujol Infermera
M. Rosa Subirats i Alberich Llevadora
18-6-2004. CONFERÈNCIES , ORGANITZADES A TORELLÓ, PER LA PLATAFORMA ANTIINCINERADORA DE LA VALL DEL GES I
LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE MARES I PARES DE NENS AMB CÀNCER.
Ponents:
Dr. Josep Ferris i Tortajada. Oncòleg. Hospital de Sagunt
Dra. Júlia Garcia i Castell. Oncòloga. Hospital Infantil Universitari La Fe. València
Ambdós, i juntament amb el Dr. Juan Antonio Ortega García estan constituint a Espanya la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica. Es pot consultar la seva tasca a l'adreça web: www.pehsu.org (Pehsu = Pediàtric Enviroment Health Speciality Unit).
Conferència 1: Dr. Josep Ferris. SALUT MEDIAMBIENTAL I CÀNCER PEDIÀTRIC.
En l'actualitat l'Administració està potenciant professionals sanitaris amb dèficit de formació i de percepció. Ens formen i ens paguen per a diagnosticar i per a tractar malalties. Però ningú es preocupa per intentar averiguar perquè apareixen aquestes malalties, ni per prevenir-les. Així mateix, hi ha una manca de percepció per part dels diferents sectors socials: només apareix aquesta percepció de la salut a la gent en el moment que li diagnostiquen una malaltia crònica, o potencialment incurable. La gent no pren consciència que mantenir la salut ha de comportar defensar activament que les condicions no vagin a pitjor. La Salut no té preu: cal lluitar per mantenir-la.
La Salut, hauríem d'entendre-la com absència de malaltia sumat a benestar psíquic. Tota malaltia hem de considerar-la com la combinació entre la constitució interna de la persona i factors mediambientals. Així, la OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix al 1.993 la salut com la suma de factors ambientals que porten la persona a l'absència de malaltia i a la qualitat de vida.
Els famosos "nivells legals" dels que parla l'Administració, són valors legals que s'han inventat: però tothom ha de tenir en compte que aquests nivells legals no són sinònims de seguretat sanitària. La industrialització va més ràpida que no pas els científics que estudiem els lligams entre els contaminants i la Salut. Les malalties que es produeixen amb els "nivells legals" d'emissions, tarden anys en produir-se, i aquí radica la gran dificultat: quan la relació causa-efecte no és immediata, és llavors quan els metges només acabem dedicant-nos a tractar les malalties que apareixen en un indret.
Cap càncer ni cap altra malaltia apareix ni per atzar, ni per càstig diví. La societat no és conscient dels riscs de la industrialització sobre la Salut. Pel que fa la salut mediambiental i els càncers pediàtrics, la falta de formació dels professionals sanitaris, sumada a la falta de percepció de la societat en general, propicia que apareguin ingeniers que treballen pels poders econòmics, fa que apareguin també polítics amb interessos, etc, capaços ambdós d'argumentar que una determinada activitat no perjudica la salut. Això cal considerar-ho per part dels professionals sanitaris com intrusisme professional. Només els metges sabem de malalties, però no només hem de saber tractar-les, sinó que tenim també l'obligació de reconèixer la importància que té el saber perquè es produeixen, i com prevenir-les.
Les causes dels càncers en concret, són multifactorials. Considerem que no hi han malalties, sinó malalts. La tendència de l'Administració és a dir que no passa res. Però l'evidència científica diu que els càncers tenen en pràcticament la seva totalitat origen en factors mediambientals, que incideixen sobre els factors genètics de cada persona. Unes persones tenim un material genètic més sensible que altres, això vol dir, més fàcilment modificable per aquests factors mediambientals.
Els factors mediambientals que afecten la persona són els que li arriben i l'afecten, és a dir, l'aire que respira, els líquids i aliments que ingereix, i també els pensaments que li modelen la conducta.
Sobre els anteriors, organismes tal com la OMS i també la Agència de Protecció Ambiental de Califòrnia s'han pronunciat i diuen que la industrialització intervé emetent una sèrie de contaminants, que són de diferents tipus: físics, químics, biològics, psicosocials, etc, que alteren i modifiquen l'equilibri, fins arribar a produir la mort. Així, parlem de contaminants antropogènics, és a dir, produïts per les activitats humanes. Es caracteritzen per què són persistents, progressius , bioacumulatius, difícilment degradables i neutralitzables, i en gran part encara tenen efectes que són desconeguts pels propis científics. Es calcula que actualment només es coneix prop d'un 7% de la toxicitat total de les substàncies que emeten les substàncies químiques generades per les activitats industrials i que han estat sintetitzades en els últims 40 anys, tot i aquestes no paren de créixer un any darrere l'altre.
Quan la OMS parla de contaminants humans que provoquen malalties, en primer lloc cita, a nivell global, la pobresa. Referint-se només als països industrialitzats, en primer lloc cita el tabac, seguit dels combustibles fòssils, la producció i destrucció de residus i fems, les emissions (PBT) originades per la revolució industrial química, i per acabar, l'eclosió física nuclear (RI).
També diu l'OMS que els grups de persones més vulnerables als contaminants són: l'etapa fetal, l'edat infantil, la juvenil, les dones, les minories ètnico-culturals, els pobres, i la tercera edat.
La UNICEF, al 2002, diu que la vulnerabilitat pediàtrica es dóna degut a la immaduresa anatòmica i fisiològica de la persona, una immaduresa biològica que requereix una major taxa metabòlico-energètica, influenciada per uns patrons típics de conducta dintre una indefensió social davant signes d'alarma. També ve donada per una major expectativa de vida, i per una nul·la participació en les decisions mediambientals del seu entorn.
També la UNICEF, al 2.001, va proposar lluitar contra els contaminants antropogènics amb una sèrie de solucions com ara: mesures humanitàries, econòmiques, i tecnològiques, basades en la solidaritat, en la dignitat humana i en una justícia distributiva. I hem de lamentar la incapacitat i incompetència dels polítics dels organismes internacionals.
A nivell professional quant oncòleg pediàtric, parlem d'unes patologies actualment emergents en el cas dels nens: en els últims 20 anys ens trobem en un increment que ronda el 1% anual del nombre de càncers en nens. Malgrat això, la diferència està en que als anys 1970 només sobrevivia en torn d'un 15% dels diagnosticats, mentre que ara sobreviuen en torn al 80%. Per tant, hem de reclamar una major solidesa en la base científica que avaluï els factors ambientals d'aquest increment en el nombre de càncers pediàtrics. I hem de reclamar dels polítics l'aplicació del Principi de Cautela: sempre que hi hagi una possibilitat raonable del fet que una activitat industrial pugui estar posant en perill la salut de les persones de l'entorn, cal exigir que es prenguin mesures abans que els científics constatem un increment en el nombre de morts en la zona.
El càncer s'origina quan una cèl·lula comença a créixer descontroladament i no respecta el codi genètic de la persona. S'arraconen les cèl·lules que sí que respecten aquest codi, i en canvi, creixen les canceroses. És una malaltia amb un impacte fort, donat que potencialment por ocasionar la mort. Actualment el percentatge de salvació està relacionat amb l'aviat que es fa el diagnòstic.
Però tothom ha de saber que el càncer és més fàcil prevenir-lo, que no pas curar-lo. L'índex d'afectació avui en dia és que als 75 anys, un de cada dos homes ha desenvolupat un càncer invasiu, i el mateix passa en una de cada tres dones. Les principals causes en aquest increment continu del nombre de càncers cal buscar-lo tant en un augment de la mitjana d'edat poblacional i en les millores diagnòstiques (abans hi havia malalts que no se sabia de què morien), com també en uns estils de vida cada cop més globalitzats: així, el tabac (amb més de 55 substàncies potencialment mortals cada una d'elles al seu sí, i que a través dels pulmons passen directament a la sang, i així impregnen cada una de les cèl·lules del cos), o la industrialització insostenible. Ambdós causes tenen també a veure amb els càncers pediàtrics: a través del semen i dels ovaris, el material genètic pot estar ja tan alterat, que el nen neixi ja amb un càncer.
Els factors que fan que es desenvolupi un càncer són globals: si parlem d'adults, només la causa és en un 1-2% dels casos genètica. Els altres 98-99% dels casos es desenvolupa degut als factors mediambientals. Tot i així, sort en tenim que els nostres organismes són molt resistents als càncers: però l'exposició seguida a aquests factors ambientals acaba, abans o després, trencant les barreres. En el cas dels nens, els factors constitucionals són la causa d'un 4% dels casos de càncer, i els factors ambientals continuen essent els responsables d'un 96% dels casos.
La OMS té actualment censades tot un seguit de substàncies que són cancerígens: 90 segures, 64 probables, 238 possibles, i 1 probablement no cancerígena.
Entre les substàncies que segur que provoquen càncer, hi ha el fum del tabac, les dioxines, i les emissions (PBT) industrials. Centrant-nos en els càncers pediàtrics, es coneixen també les següents causes com segures a l'hora de provocar càncer: les radiacions ionitzants, algunes drogues utilitzades en quimioterapia, i una altra droga, el dietilestriestron (utilitzada fa uns 40 anys per evitar avortaments i nàusees en embarassades, i que al 1971 es va determinar que hi havia uns casos de càncer vaginal en nenes de menys de 7 anys, quelcom molt rar, i es va veure que la droga havia tingut una actuació trasplacentària, amb el resultat que les afectades totes han desenvolupat càncers entre els 6 i els 43 anys. L'Administració en va suspendre l'aplicació del medicament, però el cas ha esdevingut un exemple clar d'un grup de població que ha estat sotmès a ser "conills d'índies".
Però en la determinació de saber cada cop més sobre com les substàncies químiques provoquen càncer no s'avança. I no es fa perquè els recursos de les investigacions només es gasten en tractar els malalts, i en que aquests es gastin els diners en curar-se i en medicaments que no els deixin seqüeles.
Avui en dia la OMS ja comença a dir que és primordial saber la interconnexió entre els factors genètics i els mediambientals. Així és com s'impulsen moviments com l'anomenat Justícia Ambiental, impulsat a Espanya per la Federació Espanyola de mares i pares de nens amb càncer, i format per familiars de nens afectats, que s'han donat compte que l'origen de la malaltia dels seus fills cal buscar-la en las factors ambientals als que han estat exposats, ell propis nens, o els seus pares biològics.
Conferència 2: Dra. Júlia Garcia Castell. PRODUCTES DE LA INCINERACIÓ DE RESIDUS I SALUT HUMANA.
Els estudis que aquesta doctora ha publicat, han estat elaborats a partir del recull en els últims 25 anys de literatura científica biosanitària.
En parlar d'incineració de residus, cal aplicar la cita del que deia Lavoisier: la matèria no es destrueix, sinó que només es transforma, en aquest cas, en altres contaminants.
Entre els contaminants físics que alteren la salut de les persones, trobem:
el soroll (produeix cefalees, marejos, migranya, cansament fàcil, irritabilitat, canvis de caràcter, i menor rendibilitat tant laboral com escolar)
la radiació ionitzant (radó), per la qual no existeix un nivell mínim segur d'exposició.
La radiació no ionitzant, que produeix cefalees, tremolors, hipotonia muscular, menor concentració, disfuncions en el funcionament del cor, irritabilitat, o alteracions menstruals.
Entre els contaminants químics que alteren la salut de les persones, trobem els que produeixen els processos d'incineració, i que són:
els gasos: CO2, NO2, SO2, CO, COVs, partícules, clorurs d´hidrogen, i altres que no tenen un nivell mínim d'exposició segura: el benzè, les dioxines, els metalls pesats o els furans.
Efectes sobre la salut de les persones d'aquests gasos que s'emeten al incinerar uns substància:
CO2: un dels responsables de l'efecte hivernacle, que produeix un augment de temperatura global del planeta, el que ocasiona un augment del nombre de morts per accidents cardiovasculars, cerebrovasculars i pulmonars, i també provoca un increment de morbilitat, és a dir, afavoreix que les persones emmalaltim, en afeccions com ara problemes respiratoris, al·lèrgies, etc.
NOx: responsable de la boira tòxica, el que provoca irritacions en la pell, menor capacitat pulmonar, augment dels problemes respiratoris, asma, bronquitis, sinusitis, asma, mals de cap, etc.
SO2: provoca precipitacions àcides que en les persones desenvolupa en asma i altres insuficiències respiratòries.
Clorurs d'hidrogen: irritant respiratori, ulceracions en el nas i genives, deteriora l'esmalt dentari.
Partícules: els gasos dels processos de combustió presenten en el seu sí una barreja de components sòlids i líquids, d'un tamany menor a les 10 micres, que viatgen suspesos en l'aire, que són invisibles, i que es reparteixen radialment des del focus emissor cap a l'entorn. Estan formats per un nucli de carboni al que s'adhereixen partícules de metalls, microbis, compostos orgànics, etc. Al cremar combustibles orgànics (gas, biomassa, residus càrnics,), aquestes partícules són tan petites que s'anomenen fines i ultrafines, i en ser tan petites, no deixen sutja als filtres de la incineradora: és adir, els filtres no les atrapen. En ser invisibles, l'aire que surt de la incineradora, aparentment és net, per això a les incineradores se les anomena la "mort lenta", perquè aquestes partícules suspeses en l'aire van carregades de substàncies amb gran poder de penetració cap als organismes vius, passant directament de l'aire ambiental a la sang a través dels alvèols, essent substàncies altament cancerígens.
Quan l'aire a l'entorn d'una activitat d'incineració va carregat de partícules, el primer que noten els veïns de l'entorn és un augment estadístic dels casos d'insuficiències i alteracions respiratòries: processos d'irritacions de tot tipus. I a la llarga, els efectes cancerígens esdevenen tan per la causa directa de les substàncies suspeses en els fums, com indirectament a través de la ingesta d' aliments i aigües on han caigut aquestes substàncies.
La OMS la 2000 ha publicat uns estudis en els que atribueix a nivell mundial 56 milions de persones mortes a conseqüència de l'exposició a les partícules emeses per indústries que es trobaven dintre dels anomenats "nivells legals" d'emissions de contaminants: les morts esdevenen per càncers, infeccions respiratòries i angines de pit, sobretot.
La OMS també, ha determinat al 2003 que no existeixen nivells d'exposició segurs a les partícules.
CO: se l'anomena "l'assassí silenciós". Entra al cos unit a l'hemoglobina, i desplaça al CO2 i al O2, afectant al cervell i acabant amb mort per asfixia.
Metalls pesats que surten dels fums d'un procés d'incineració:
Arsènic: no hi ha un nivell mínim d'exposició de seguretat. Provoca càncer.
Cadmi: no hi ha un nivell mínim d'exposició de seguretat. Provoca càncer pulmonar.
Crom: provoca irritacions, i càncer de pulmó.
Plom: no hi ha un nivell mínim d'exposició de seguretat. Provoca anèmia i disminució del coeficient intel·lectual i sensorial en nens.
Mercuri: no hi ha un nivell mínim d'exposició de seguretat. Possible cancerígen i tòxic per l'aparell reproductor.
Cobalt: efectes nocius sobre l'aparell respiratori i gastrointestinal.
Fòsfor: risc de càncer de pulmó.
Benzè: no hi ha un nivell mínim d'exposició de seguretat. Provoca càncer de medul·la i leucèmia infantil.
Formoldehid: no hi ha un nivell mínim d'exposició de seguretat. Cancerígen probable. Irritacions oculars i respiratòries.
Tolvé: origina malformacions fetals.
Naftalé: augmenta el risc de càncer.
Piré: provoca malalties cròniques a nivell pulmonar i a la dermis. Provoca moviments involuntaris.
Dioxines i furans: es dispersen per l'atmosfera de manera radial a partir del focus emissor. Es dipositen al sòl, plantes i aigües. En el 98% dels casos, penetra en els humans a partir de la dieta, al menjar aliments contaminats, sobretot llet i carn. Són liposolubles, és a dir. S'acumulen en el greix del cos de les persones i és molt difícil fer-les tornar a sortir del cos, la qual cosa no passa mai abans de 10 anys d'haver-los menjat. Símptomes: taques a la pell, cloracné, augment pèls en la pell, conjuntivitis. L'exposició continuada provoca alteracions al fetge, irritabilitat, ansietat, hipertiroidisme, alteracions cardiovasculars, augment del colesterol, càncers. És un dels agents cancerígens segur que cita l'Agència Internacional d'Investigació del Càncer. L'única estratègia possible de salvaguardar-se d'elles és la prevenció: no estar exposat a un focus emissor.
Cal recordar que totes les activitats industrials en les que hi ha combustió produeixen contaminació atmosfèrica, amb segures repercussions negatives sobre la salut humana, ja que incrementa la mortalitat prematura en l'entorn degut directament a la font contaminadora d'emissió de totes aquestes partícules atmosfèriques citades. Totes elles contribueixen a augmentar la mortalitat en les persones, i respecte a elles, no hi ha cap nivell de seguretat d'exposició. Els nivells legals que proposa l'Administració són totalment falsos. I els efectes sobre la salut humana, augmenten com més a prop s'estigui del focus emissor, i sempre sota la influència dels vents predominants a la zona.
Resum fet per la Plataforma Antiincineradora de Termans. ( www.incineradora.tk )
___________________________________________________________________________________________________________________ Incineradora
y salud
ALBERTO LEGORBURU/MÉDICO, PTE. DEL COMITÉ ORGANIZADOR DEL SIMPOSIUM INCINERACIÓN
Y SALUD
Hace varios meses se publicó un artículo titulado Incineradora y Prevención
Médica. Por aquel entonces empezaba a trabajar un grupo de médicos que, con los
datos científicos encontrados en una primera revisión bibliográfica, elaboramos
un manifiesto que alertaba a la población y a las instituciones del riesgo que
supone construir una incineradora en proximidad a colegios y núcleos de
población, como sucede en Txingudi y ahora también en Donosti. Ese escrito
provocó la entrada en escena de la sanidad institucional: Dirección de Salud del
Gobierno Vasco tildó de alarmistas e irresponsables a los más de 500
profesionales de la Salud, entre especialistas, médicos de familia, enfermeras y
técnicos, que firmaron aquel manifiesto. De esa manera, la Dirección de Salud
daba carta blanca para la construcción de la incineradora de Txingudi, y
cualquier otra que se quisiera construir en Guipúzcoa, alegando que las
enfermedades provocadas por una incineradora, eran siempre consecuencia de
incinera- doras antiguas o de modernas que no controlan bien sus emisiones.
Presionaban al Colegio de Médicos para que sancionara a los médicos que se
atrevían a cuestionar la versión del régimen y fomentaban folletos y anuncios,
realizados por la gerencia de Servicios de Txingudi (promotor de la primera
incineradora), denostando la profesionalidad de los médicos que presentábamos
informes y razones para abandonar ese tipo de tratamiento de las basuras.
Creo que al principio pensaban que nuestra oposición se limitaría a aquel
manifiesto y, como suele ser habitual por nuestra aburguesada pasividad, eso de
ser militantes activos en contra del poder sólo sería mantenido por los ya
conocidos grupos del «no a todo». Además la profesión médica, en su mayoría, es
funcionaria y nunca querrán enfrentarse con los que les firman su sueldo (hay
que reconocer que este punto retiró a muchos del escenario por temor a
represalias). No creían que los argumentos los defendiéramos con tanta fuerza
como para escribir artículos, realizar ruedas de prensa, promover charlas y
debates y además recurrir al Ararteko antes que muchas plataformas ciudadanas;
ni que pudiera existir un simpósium de categoría nacional dedicado a la
incineración con profesionales médicos de reconocido prestigio internacional,
que argumentan sin estar afectados por una incineradora, sin cheques de viaje, y
en la sede de la entidad médica más im-portante en Guipúzcoa, el Colegio Oficial
de Médicos, (lugar donde se presentan las dudas y reclamaciones de todas las
personas y se resuelven los conflictos que surgen desde el ámbito médico, que no
político). La Diputación y otras instituciones guipuz- coanas han creído que
basta con traer 'sa-bios' o 'expertos' a golpe de talonario para tener la razón.
Incluso buscarán algún científico que sin ningún debate aporte su bendición a la
'moderna' industria incinerado-ra a través de páginas en los principales diarios
y en televisión. Pero no quieren saber nada de contrastar sus datos y consignas
dentro de los foros médicos habituales.
El Comité Organizador del Simposium Incineración y Salud no encontró médico o
grupo científico que defendiera la bondad de las incineradoras de basuras, sólo
la Dirección de Salud del Gobierno Vasco se mostraba competente para hacerlo; se
les invitó y se les cedió un espacio libre para su exposición, con un público
nada sospechoso. Y allí no quisieron estar los que tienen la responsabilidad
institucional de nuestra salud porque consideraban que «el foro no era
constructivo» para sus intereses. Un simposium donde estaba un miembro de la
OMS, otro del Centro Superior de Investigaciones Científicas, un catedrático de
la Clínica Universitaria de Navarra y una presidenta de la Sociedad Española de
Medicina General. Presentaron ponencias donde se explicaron las carencias de la
investigación medioambiental, se alertó sobre el efecto persistente y
transgeneracional de muchos de los tóxicos de las incineradoras, se llamó la
atención sobre los sectores de la población más vulnerables a la contaminación
por las incineradoras, se insistió en la necesidad de limitar y disminuir las
emisiones tóxicas, se aportaron datos como el de que más de 40 millones de
muertes en el planeta se evitarían sólo con decisiones políticas, se presentaron
trabajos que evidencian riesgos a más de 5 Km de distancia del entorno de una
incineradora 'moderna', se habló de la mortalidad inmediata y diferida producida
por la contaminación, se insistió en que hay más patologías, además del cáncer,
como riesgo en la salud por proximidad a las incineradoras, se habló del NO2 y
del NO, del CO2, de los gases sulfurosos, de las micropartículas, de los metales
pesados y de las dioxinas y furanos, de las dificultades que tiene la técnica
para su medición, del riesgo de contaminación masiva en caso de fugas o
accidentes . Hubo, además de médicos, público de otros ámbitos, algún político e
incluso alcalde interesado por informarse más allá de los folletos que elaboran
los ingenieros de estas incineradoras, pero faltaron los máximos responsables
guipuzcoanos de esta situación. Hubo muchas preguntas en el coloquio final de
las dos jornadas, pero destacaría la de un baserritarra que vivía y cultivaba en
el área de Txingudi: qué debía hacer si le construían la incineradora a menos de
1000 metros. La respuesta fue contundente: sus productos se contaminarán, usted
lo respirará y debe pensar si tiene que seguir allí.
Me asusta la falta de interés de nuestros políticos para contrastar y debatir la
información que han recibido de una Dirección de Salud involucrada políticamente,
me escandaliza la ausencia del Departamento de Sanidad en un foro médico donde
tenían su espacio y oportunidad de demostrar científicamente sus tesis; pero lo
que es peor es la persistencia de políticos y técnicos en seguir adelante con
este proyecto sin ni siquiera dignarse a establecer una reflexión o debate
alegando que todo está ya informado y discutido (¿dónde vive esta gente?). Todo
esto me hace pensar en que no actúan de manera altruista o inocente sino que
están sujetos a intereses espúreos muy fuertes económicos, políticos, o yo qué
sé....
Y es que no saben que cuando alguien grita «¿por favor, no me pongan una
incineradora de basura!» esa persona no lo hace por protestar contra la injusta
distribución del mal menor sino porque tiene miedo a que su hija engendre un
bebé con malformaciones, que su familia sufra algún caso de cáncer, o que
empeore su calidad de vida por tener alteraciones hormonales, alergias o cientos
de cosas más que con una incineradora le amenazan. Es algo vital y básico: el
instinto de supervivencia. Es nuestro llamamiento a la prevención y a la
precaución: No queremos que la comarca de Bidasoa-Oarsoaldea y la de
Donostialdea (y en definitiva, cualquier rincón de Guipúzcoa), en especial
nuestros hijos, sean el referente de estudios de incidencia de cáncer y otras
patologías, para ser mostrados en Congresos y foros médicos de otras partes del
mundo, como consecuencia de tener una incineradora de basuras en proximidad.
Tret de la web de la Plataforma Antiincineradora de Termans. ( www.incineradora.tk )
____________________________________________________________________________________________________-
MANIFEST DE PROFESSIONALS DE LA MEDICINA SOBRE LA INCINERACIÓ DE GREIXOS ANIMALS
INCINERACION DE RESIDUOS PELIGROSOS? MAS VALE PREVENIR…
“El diagnóstico médico más preciso es el que emana de la autopsia, pero
seguramente el interesado habría preferido un diagnóstico a medias y una terapia
a tiempo.”
Ramón Folch.
Los efectos sobre la salud y el medio ambiente de muchos de los nuevos
contaminantes ambientales van siendo conocidos muy recientemente y
lamentablemente en ocasiones sólo después de accidentes o catástrofes.
Así nuestra sociedad ha ido tomando lentamente conciencia de los riesgos
derivados de la contaminación ambiental por dioxinas especialmente después de la
“crisis de los pollos belgas” y la afectación de la cadena alimentaria a partir
de la contaminación de los piensos por estas sustancias organocloradas a
comienzos de 1999.
Instituciones internacionales como la ONU se plantean ya a partir del Convenio
de Estocolmo firmado en Mayo de 2001 la “minimización continua de las dioxinas
entre otros organoclorados y cuando sea viable su eliminación final” debido a su
alta peligrosidad derivada de su carácter bioacumulativo, altamente persistente
y su capacidad ya demostrada de favorecer el desarrollo de procesos cancerosos
en humanos además de su capacidad para afectar al sistema inmunitario que nos
defiende de las infecciones y de muchos tipos de cáncer y de afectar el
equilibrio hormonal al actuar como disruptores endocrinos.
Las dioxinas ya fueron “famosas” muy anteriormente, en 1976 , cuando sucedió el
accidente de Seveso, en Italia, que obligó a desalojar a cientos de personas de
la zona afectada, al igual que sucedió en Times Beach , Missouri. Fueron
conocidas también por los efectos que aún se manifiestan, varias generaciones
después, en los vietnamitas que sufrieron el bombardeo con el llamado “agente
naranja” un herbicida organoclorado contaminado con dioxinas y en los propios
soldados norteamericanos que lo utilizaron.
La presencia de dioxinas en el medio ha aumentado extraordinariamente a partir
de la revolución industrial. No se producen voluntariamente, no tienen ninguna
utilidad industrial ni comercial pero siempre que se dé una combustión de
materia orgánica en presencia de cloro se generan dioxinas. Su producción
aumenta en presencia de algunos metales como cobre y cinc que actúan como
catalizadores en el proceso de formación de estas substancias.
En España y en Europa Occidental la principal fuente de dioxinas son la
incineración de residuos y la industria de reciclaje de metales.
En el mencionado Convenio de Estocolmo las cementeras que incineran residuos se
incluyeron entre las cuatro fuentes más importantes de emisión de dioxinas.
La incineración en una cementera de residuos como aceites usados vegetales y
minerales, fuel blending, residuos de fragmentación de vehículos, lodos de
depuradora y neumáticos, producirá inevitablemente emisión de dioxinas y metales
pesados.
Las dioxinas que se forman en la incineración parece que efectivamente pueden
descomponerse si se superan los 850 º C de temperatura en el proceso de
combustión, con un tiempo de residencia de los gases de dos segundos a dicha
temperatura y manteniendo turbulencia durante la combustión, pero todo indica
que vuelven a formarse por recombinación de los elementos procedentes de la
combustión al descender la temperatura a 250 a 400 º C en las fases de emisión,
tanto en la propia chimenea como en el penacho de los gases emitidos. Esto ha
sido comprobado al medir no sólo las emisiones tras la combustión sino también
las inmisiones de dioxinas en las zonas próximas a las incineradoras.
Las dioxinas, no se disuelven en el agua pero sí tienen afinidad por las grasas
en las que permanecen durante muchos años ya que son muy lentamente degradables.
Su vida media, el tiempo que tardan en reducir su concentración en un 50 % en el
organismo humano, es de seis a diez años. En los suelos pueden persistir durante
varias décadas y se difunden ampliamente.
Su mayor peligro para la salud, al margen de la exposición aguda accidental,
deriva de su capacidad para incorporarse a la cadena alimentaria. Al acumularse
en las grasas animales, aún encontrándose en pequeñísimas proporciones
inicialmente, van alcanzando concentraciones progresivamente mayores a medida
que se avanza en la cadena alimentaria, al final de la cual nos encontramos los
seres humanos.
En la cadena alimentaria acuática por ejemplo se ha conocido recientemente que
en pescados como el salmón las dioxinas alcanzan concentraciones varios millones
de veces superiores a las inicialmente existentes en el medio acuático.
En la cadena alimentaria terrestre se ha podido comprobar el alto poder de
acumulación en los alimentos grasos en las cercanías de incineradoras de
residuos sólidos urbanos de varios lugares de Europa, en1989 en Rinjmond,
Rotterdam, y más recientemente, en 1998, en las cercanías de las incineradoras
de Lille, al norte de París. En ambos casos se pudo observar que la leche de las
vacas que pastaban en la zona contenía concentraciones muy superiores a las
consideradas entonces admisibles y debió procederse a prohibir la
comercialización de la leche y derivados lácteos, quesos, etc. durante varios
años.
La vía alimentaria es actualmente la principal forma de incorporar dioxinas a
nuestro organismo. El 95 % de las dioxinas penetran de esta forma, especialmente
junto a alimentos ricos en grasas como los lácteos, el pescado y la carne.
Aunque ya se conocía que las dioxinas producían cáncer en animales de
experimentación, hasta mediados de los 90 no se reconoció su capacidad para
producir cáncer en el ser humano. En su informe de Septiembre de 1994 la USEPA
(Agencia para la Protección del Medio Ambiente de Estados Unidos) reconoció que
las dioxinas producen cáncer en humanos, que a dosis inferiores a las asociadas
con cáncer ocasionan alteraciones en los sistemas inmunitario, reproductor y
endocrino, que los fetos y embriones de peces, aves, mamíferos y seres humanos
son muy sensibles a sus efectos tóxicos y que no existe un nivel seguro de
exposición a las dioxinas.
El conocimiento de los riesgos que las dioxinas suponen para la salud es como
puede verse todavía muy reciente y preocupan especialmente los efectos en el
desarrollo neuroconductual e inmunitario de los niños debidos a su exposición en
la vida intrauterina, ya que se ha podido comprobar su capacidad para atravesar
las barrera placentaria y llegar al feto durante la gestación. También pueden
llegar en concentraciones importantes al recién nacido con la leche materna
durante la lactancia.
A medida que se ha ido avanzando en su conocimiento se ha ido reduciendo la
“Ingesta Diaria Tolerable”(IDT). Así en 1990 la Organización Mundial de la Salud
(OMS) fijó una IDT de 10 picogramos-TEQ por kilo de peso al día (un picogramo es
una billonésima de gramo:0´000000000001 gramo). La IDT es la “Dosis máxima que
se puede considerar no perjudicial para la salud humana en exposiciones
prolongadas”. Ocho años después, en 1998, la propia OMS recomendó que no se
sobrepasara la ingesta de 1 a 4 picogramos -TEQ/Kg/día. En Estados Unidos en
cambio la USEPA fijó la Ingesta Diaria Tolerable en 0´006 pg-TEQ/Kg/día, una
dosis 160 veces menor que la IDT recomendada por la OMS y 1660 veces menor que
la fijada ocho años antes.
En determinadas exposiciones a contaminantes medioambientales resulta sumamente
dificultoso llegar a establecer una relación causal entre la aparición de un
efecto en salud y la exposición previa a determinado contaminante. Los efectos
pueden producirse muy diferidos en el tiempo, muchos años después, especialmente
cuando se trata de exposiciones a pequeñas concentraciones acumulativas como es
el caso que nos ocupa. Se da además una exposición a múltiples contaminantes y a
sus interacciones y determinadas enfermedades son de etiología múltiple.
Pero es en estas situaciones especialmente complejas cuando parece más oportuno
adoptar el llamado “Principio de Precaución” .Tal como concluyeron en 1998 los
expertos estadounidenses firmantes de la Declaración de Wingspread: “cuando una
actividad amenace con daños para la salud humana o el medio ambiente deben
tomarse medidas precautorias aun cuando no haya sido científicamente determinada
en su totalidad la posible relación de causa-efecto”.
El Principio de Precaución viene a decir que es mejor prevenir que curar, actuar
anticipándose a los problemas incluso en ausencia de una prueba concluyente del
daño.
10 de Mayo de 2004
Mario Fernández López de Ahumada
Médico, Master en Atención Sanitaria al Medio Ambiente por la UPNA
Asociación para la Defensa de la Salud Pública
El presente escrito está avalado por los siguientes profesionales médicos de la
Sanidad, pertenecientes a todos los ámbitos de la misma, desde Medicina de
Familia y Ambulatoria a la Medicina Hospitalaria y profesorado de nuestra
Facultad:
1.José Manuel Martínez Fernández
2.José Francisco Santos Sainz
3.Eduardo Velo Matarrubia
4.Silvia Rioja Zarrabeitia
5.Ezequiel Sainz Gómez
6.Fernando Andrés Mantecón
7.Consuelo Amo Fernández
8.Araceli Echezarreta Gato
9.Guillermo Santamaria Cabrillo
10.Carmen Cubas García
11.Olga Flor Rebanal
12.Ascensión Jorrín Moreno
13.Victoria Viota González
14.José A. García del Río
15.José Francisco Nistal
16.Mª Luisa Valcuende
17.Alicia Gómez
18.Alberto Cadiñanos Marco-Gardoqui
19.Teresa Martínez Merino
20.Noemí Camus Fernández
21.Alberto Velasco Elechiguerra
22.Mario Castañeda Riestra
23.Rosario Martínez Hernández
24.Mar Masa Calvo
25.Carmen Silva González
26.Jesús Cagigas Viadero
27.Juan Manzanal Dueñas
28.Teresa Marco de Lucas
29.Jesús Moran Sánchez
30.José Villar Bao,
31.Belén Martinez-Herrera Merino
32.Emilio Lara Valdivielso
33.Mercedes Royano Ruiz
34.Susana Rodriguez Rua
35.Elena Basabe Blanco
36.Mónica Domínguez Santamaría
37.José Miguel Ángel Manteca
38.Francisco Gómez Da Casa
39.J. Domingo Álvarez González
40.Cristina Luzuriaga Tomas
41.Ignacio Ortuzar Guillamón
42.Andrés González Tutor
43.José Cifrian Martínez
44.Juan M. Hurlé
45.Monserrat Fernández Calderón
46.Nuria Torre Pérez
47.Vanessa Zuzarte Luis
48.Sonia Pérez Mantecón
49.Charo Carpizo Alfayate
50.Fernando Rivera Herrero
51.Marta F. López-Brea Ladera
52.Joaquín de la Peña García
53.Marta Velasco Zarzosa
54.Antonio Jiménez Gómez
55.José Luis Hervas Fernández
56.Efrén de la Serna
57.Dolores Mediavilla Aguado
58.Carmen Vázquez Olaiz
59.Emilio J. Sánchez Barceló
60.Mar San Martín Díez de Terán
61.Samuel Cos Corral
62.Carolina Alonso González
63.Mª Teresa Berciano Blanco
64.Trinidad Dierssen Sotos
65.Rebeca González Paredes
66.José Herrera Cossio
67.Mª José A. Fernández
68.Alejandra Carvajal
69.Mª del Mar García Pérez
70.Verónica Gómez Amigo
71.Isabel Incera Alvear
72.Juan Pablo Hernando García
73.Estrella Quintela Obregón
74.Benedicto Gutiérrez Escalada
75.José Luis Miñambres Bardiñas
76.Mercedes Misiego Peral
77.Roberto Zambeitia Puente
78.Dolores González Soria
79.Gonzalo Pare Alonso
80.Miguel Gallegos Cuesta
81.Mª Luisa Valiente
82.Alonso García
83.Marian Fernández Terán
84.Rafael Tejido García
85.Francisco Novo Robledo
86.Luis Iglesias Oliva
87.Olga Acha Zalaza
88.José Andrés Herrán Gómez
89.J. García Porrero
90.Pablo Corral Collantes
91.Carmelo Morales Angulo
92.Ángel de la Mora
93.Jesús M. García Mantilla
94.África Mediavilla.
(Tret de www.incineradora.tk)
RESUMS D’ARTICLES A LA PREMSA INTERNACIONAL SOBRE LA RELACIO SALUT/ INCINERACIÓ
El col·lectiu de metges, infermeria i altres professionals de la salut de la Vall del Ges i la resta de la Comarca d’Osona vol fer públic el seu rebuig a la instal·lació d’una planta incineradora de residus a la Vall del Ges, per considerar-la un perill per la SALUT de tota la població i molt especialment per a la salut dels més indefensos (nens, malalts i gent gran)
L’evidència científica respecte a aquest tema NO ADMET DISCUSSIÓ com reiteradament s’ha publicat en la premsa mèdica des dels anys 50 del passat segle XX. Els darrers articles apareguts i que tothom pot consultar si vol són :
· Dioxin and PCB levels in blood and human milk in relation to living areas in the Netherlands (Chemosphere – Holanda – 1994)
· Dioxin contaminationof feed and food (Lancet – Anglaterra – 2000)
· Relationship between distance of schools from the nearest municipal waste incineration plant and child health in Japan (Environmental Epidemiology – 2005)
· Riscos relacionats amb l’alimentació en la infància (International Food Safety Consultant – Australia – 2004)
· Riscs relacionats amb l’aigua durant la infància (Institute for Hygiene and Public Health – Bonn –Alemanya - 2004)
· Riscs relacionats amb la contaminació de l’aire durant la infància ( Center for PerdiatrieEnvironmental Sciences – Shangai –China - 2004)
· Salut en la infància i exposició ambiental als organoclorats persistents (Acta Pediatrica – Suècia –2004)
· Enviromental factors associated with a spectrum of neurodevelopmental deficits (Ment Retard Dev Disabil Res Rev – EEUU - 2002 -)
· Health and enviromment in sustainable development 5 years after the Earth Summit – OMS – 1997
· Risk assessment for children and other sensitive populations . Ann NY Acad Sci –1999
Per això penjarem de la nostra web una traducció dels més importants, comencem per el publicat per un científic xinès l’any 2004 (“Riscos relacionats amb la contaminació de l’aire en l’infància”)
« Algunes substàncies presents en l’aire de forma natural es tornen tòxiques al ésser inhalades o ingerides, tot i que actualment les substàncies tòxiques són en gran part d’origen sintètic i la seva emissió a l’aire és conseqüència de l’abús i de la manca de controls apropiats. Avui dia és fàcil demostrar la relació existent entre el vapor de mercuri, el plom, el fum del tabac, les partícules fines, l’ozó i trastorns del desenvolupament cerebral, malalties respiratòries, cardiovasculars, malalties endocrines, trastorns de la reproducció i càncer »
Vulnerabilitat dels nens a les substàncies
tòxiques transportades per l’aire
« La contaminació de l’aire afecta a tothom, però determinades etapes de la
vida són més sensibles que d’altres. Així, els nens per les seves
característiques fisiològiques, de comportament, antropromètriques i de
desenvolupament presenten una més gran predisposició de l’aire en front als
diferents nivells d’exposició. Es considera que les 2/3 parts dels problemes de
salut que es podrien evitar i degut a la contaminació afecten als nens. Els nens
en comparació amb els adults pateixen una major exposició a les toxines
propagades per l’aire, ja que :
- respiren més aire en proporció al seu pes
- Es fiquen, amb més freqüència, les mans a la boca, amb la ingestió de substàncies de la pols a més de les de l’aire
- Degut a la seva menor alçada estan més exposats a les substàncies tòxiques de la pols del terra, de les catifes i de les capes més baixes de l’aire que ens envolta (sobre tot el plom).
Les substàncies inhalades són mes perjudicials en els nens, per:
- tenir immaduresa metabòlica que fa més difícil la desintoxicació i excreció dels tòxics
- molts sistemes i òrgans del cos són en fase de formació, cosa que augmenta la vulnerabilitat (òrgans reproductors, cervell, i sistema immunitari)
- degut a la major esperança de vida, tenen més possibilitats de patir malalties cròniques degudes a l’exposició precoç a tòxics mediambientals »
Contaminants interiors :
Són respirats a les llars, essent els més importants :
- Monòxid de carbó, produït per les calefaccions de gas, forns, llars de foc, barbacoes, i automòbils amb manteniment inadequat
- Fum del tabac, que està compost de més de 3800 substàncies químiques diferents
- Vapors de mercuri, per combustió de carburants fòssils, tubs fluorescents i bateries, incineradores de residus i fàbriques amb processos d’electròlisi
Contaminats exteriors
L’ozó, les partícules, el plom, anhídrid sulfurós, aerosol àcids i diòxid de nitrogen. L’ozó i les partícules fines –que son les més perilloses- s’ha demostrat que també són contaminats interiors (dins de les llars). I que fan aquestes substàncies i com es produeixen ?:
- L’ozó, és un gas molt insoluble que reacciona amb les membranes de les cèl·lules de l’epiteli respiratori i les destrueix. Es forma en l’atmosfera per la reacció química de substàncies volàtils i òxid de nitrogen en presència dels raigs solars (per això n’hi ha més a l’estiu). Les substàncies volàtils venen dels automòbils, els generadors elèctrics i altres indústries.
- Partícules, barreges de partícules sòlides i líquides de pols, brutícia i fum. Poden arribar a l’atmosfera ja formades o formar-se en aquesta per condensació o transformació de gasos. Venen de centrals elèctriques, fàbriques, camions i altres vehicles a gas-oil i la construcció. Les més perilloses són les fines (més petites) ja penetren més a fons en les vies respiratòries
- Plom, Té moltes fonts d’origen essent les més importants la combustió de gasolina amb plom, construcció de sostres i finestres de revestiments protectors, insecticides, bateries, plàstics, lubricants, ceràmica,…Tot i que avui dia ja no s’utilitza la gasolina amb plom, es calcula que el ja llançat anteriorment a l’atmosfera persistirà durant dècades
- Sulfat i nitrats, Generalment procedeixen de les indústries, però també de la combustió del carbó, de la calefacció de gas i del fum del tabac.