DECLARACIÓ DE LA VALL DEL GES(26 de novembre de 2005)

PROU EUFEMISMES AMB ELS RESIDUS, LES COSES PEL SEU NOM!

      La política de gestió dels residus municipals del Govern de la Generalitat de Catalunya ha estat exposada al “Pla d'Acció per a la Gestió de Residus Municipals a Catalunya 2005-2012” coincidint amb els dos anys de l'”Acord per a un Govern Catalanista i d'Esquerres a la Generalitat de Catalunya” que havia de regir els principis de la política del govern tripartit de la Generalitat. Els grups i col·lectius que formem part de la Plataforma Cívica per la Reducció dels Residus i la Federació Ecologistes de Catalunya volem fer les següents consideracions:

   1.- ES VOL COMENÇAR LA CASA PER LA TEULADA

     Malgrat que el marc legal i les declaracions d'intencions del Govern de la Generalitat accepten un ordre de prioritats on les mesures de prevenció dels residus i d'augment de les recollides selectives ocupen els primers llocs, els models de gestió, les infraestructures i la planificació tendeixen a afavorir els sistemes de tractament finalista segons els condicionants normatius en quant a l'abocament i la incineració dels residus.

   Això és especialment greu en el cas de la fracció orgànica dels residus municipals.

    Tot i que la Llei Reguladora dels residus fa obligatòria la recollida selectiva dels residus orgànics i que els acords del Tinell ho accepten, la política que executa el Govern de la Generalitat és la de confondre-ho amb “valorització” de la matèria orgànica per mitjà de tractaments mecànics biològics.Però les experiències fetes amb unes despeses molt elevades de diner públic estan demostrant que la biometanització de la fracció resta (residus no recollits selectivament) obtenen uns resultats molt pobres en quantitat i qualitat de biogas i del compost obtingut que no és apte per aplicar-ho a l'agricultura. Inacceptablement els objectius i el calendari del Programa de Gestió dels Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC) són incomplerts reiteradamenti es permet que molts municipis falsegin l'obligació de lliurar separadament la matèria orgànica als sistemes de tractament (significativament l'Ajuntament de Barcelona i alguns importants municipis de la seva àrea metropolitana i d'altres com el de Tarragona. Cal denunciar la manca de voluntat del govern per impulsar decididament la recollida selectiva i la recuperació com a matèria orgànica de qualitat, i la seva substitució per la promoció de sistemes de tractament previ al seu abocament o incineració.

2. EN EL NOM DEL PROTOCOL DE KYOTO

     L'imperatiu per complir els compromisos derivats del Protocol de Kyoto s'està utilitzant com a argument absolut per obrir el pas als sistemes de tractament tèrmic dels residus. Es proposen objectius per produir Combustibles Derivats de Residus (CDR) per incinerar-los amb l'excusa de la substitució de combustibles fòssils. És el cas de l'ús de residus orgànics com els fangs de depuradora o les farines càrnies als forns de les cimenteres o a instal·lacions anomenades de tractament de biomassa, com per exemple, la planta de Grefacsa, a Térmens, o  el projecte de tèrmica de Sant Pere de Torelló.

    Cal denunciar les proves pilot que impulsa el DMAH per a l'ús d'aquests materials en diverses cimenteres del país (Sant Feliu de Llobregati Vallcarca) i  el ple suport als projectes d'empreses com Ciments Molins, en contra de l'opinió ciutadana i dels Ajuntaments afectats com ara Pallejà. 

L'aplicació d'aquests criteris suposa obrir la porta a l'ús d'altres residus especials com plàstics, dissolvents, pneumàtics, alguns dels quals poden ocasionar un gran impacte per les seves emissions al medi i sobre la salut de les persones. Cal fer palès que la normativa sobre emissions per instal·lacions com cimenteres o plantes tèrmiques no és tant restrictiva com per les plantes d'incineració de residus: és exigible harmonitzar la normativa per equiparar les limitacions d'emissions de les cimenteres amb les incineradores. 

Si substituïm la contaminació que provoquen els combustibles fòssils per contaminació provinent d’altres combustibles com els residus, potser estarem complint amb Kyoto peròa costa de la salut del medi i les persones.

3.EL JOC DELS DISBARATS: ABOCADORS?; DIPÒSITS CONTROLATS?; RESTAURACIÓ D’ESPAIS I PEDRERES ?

    Les destinacions finals dels residus en abocadors han d'adaptar-se a la Directiva Europea d'Abocadors que limita l'aportació de matèria orgànica sense tractament previ. 

    Tanmateix, l’Agència de Residus de Catalunya i l’Entitat Metropolitana ho aprofiten com a excusa per  produir bales plastificades de material  procedent de rebuig de residus  que volen fer servir per restaurar espais degradats i per pretesos “magatzems  controlats de materials  i recursos de futur”.

    Ignorant la dura sentència judicial que ha declarat nul de ple dret el canvi de qualificació de la pedrera Berta (al Papiol-Sant Cugat del Vallès) per fer-hi un abocador de bales amb l’excusa del rebliment,  es continua impulsant “proves pilot” per determinar el comportament d'aquests materials a l'abocador del Garraf i la Pedrera Vallensana de Badalona. El DMAH, el DPTOP, el Consell Comarcal del Vallès Occidental i l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès malmeten la Via Verda amb l’impuls al projecte de nou abocador a l’espai degradat  per l'empresa Sugranyes a Cerdanyola del Vallès amb l'excusa de restaurar-lo. En tots aquests casos s'intenta justificar aquest ús amb una manca de rigor i de transparència inadmissibles. 

      4.-EL CAMÍ A SEGUIR

     Les entitats ecologistes i ciutadanes que formem part de la Plataforma Cívica per la Reducció dels Residus i la Federació Ecologistes de Catalunya considerem que:

uCal posar l'èmfasi en  allò que és el més important: aplicar mesures de minimització en la generació dels residus i impulsar aquells mecanismes que garanteixin una recuperació efectiva de materials.  Cal que espotenciïn aquells sistemes de recollida selectiva més eficients i que es penalitzin els més ineficients (per exemple establint criteris exhaustius en quant a la qualitat de la recollida selectiva de la matèria orgànica i introduint condicions més restrictives a la recollida selectiva d'envasos derivada del Sistema Integrat de Gestió d'Ecoembalajes España).

uCal aplicar els criteris de descentralització, proximitat i suficiència que estableix l'estratègia europea a l'hora de dissenyar el desplegament territorial de les instal·lacions de tractament, prioritzant les que tenen caràcter preventiu i recuperador (plantes de triatge, compostatge i metanització de matèria orgànica neta, deixalleries) davant de les que tenen caràcter finalista (plantes de tractament de fracció resta, incineradores i abocadors).

uCal ser rigorós a l'hora d'aplicar els criteris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle amb la substitució de combustibles fòssils per combustibles derivats de residus orgànics, i prioritzar els interessos socials i ambientals davant els interessos privats de la indústria en quant als drets d'emissió de CO2;cal teniren compte tots els impactes que es produeixen i les alternatives existents .

uCal garantir els canals de distribució de la informació amb transparència i rigor: homogeneïtzar els criteris estadístics per poder avaluar els resultats en base a dades més fidedignes,informar  amb més transparència i coherència dels resultats del funcionament de les instal·lacions, especialment les de tractament mecànic-biològic dels residus municipals tenint en compte els resultats que aquestes estan mostrant en base a l'experiència acumulada.

uCal comptar amb la participació ciutadana. S’han de prendre les decisions comptant amb el moviment ecologista i ciutadà i amb les parts afectades per les instal·lacions. No es pot continuar la política dels fets consumats.

uCal desenvolupar campanyes de sensibilització i d’educació ambiental i no de publicitat enganyosa i institucional, per aconseguir  un veritable canvi d'hàbits i una major participació de la població en la recollida selectiva i la gestió sostenible dels residus.

      Per tot això considerem que l'actual estratègia presentada per l'Agència de Residus de Catalunya ha de ser revisada i replantejadaa fons per prioritzar els criteris preventius i recuperadors de materials per davant dels del tractament de la fracció del rebuig, a la inversa de com es planteja actualment.

        Sant Vicenç de Torelló – 26 de novembre de 2005
         Plataforma Cívica per la Reducció dels Residus – Ecologistes de Catalunya 

Tornar a la pĆ gina Principal...