RESUMS D’ARTICLES A LA PREMSA INTERNACIONAL SOBRE LA RELACIO SALUT/ INCINERACIÓ
El col·lectiu de metges, infermeria i altres professionals de la salut de la Vall del Ges i la resta de la Comarca d’Osona vol fer públic el seu rebuig a la instal·lació d’una planta incineradora de residus a la Vall del Ges, per considerar-la un perill per la SALUT de tota la població i molt especialment per a la salut dels més indefensos (nens, malalts i gent gran)
L’evidència científica respecte a aquest tema NO ADMET DISCUSSIÓ com reiteradament s’ha publicat en la premsa mèdica des dels anys 50 del passat segle XX. Els darrers articles apareguts i que tothom pot consultar si vol són :
-Dioxin and PCB levels in blood and human milk in relation to living areas in the Netherlands (Chemosphere – Holanda – 1994)
-Dioxin contaminationof feed and food (Lancet – Anglaterra – 2000)
-Relationship between distance of schools from the nearest municipal waste incineration plant and child health in Japan (Environmental Epidemiology – 2005)
-Riscos relacionats amb l’alimentació en la infància (International Food Safety Consultant – Australia – 2004)
-Riscs relacionats amb l’aigua durant la infància (Institute for Hygiene and Public Health – Bonn –Alemanya - 2004)
-Riscs relacionats amb la contaminació de l’aire durant la infància ( Center for PerdiatrieEnvironmental Sciences – Shangai –China - 2004)
-Salut en la infància i exposició ambiental als organoclorats persistents (Acta Pediatrica – Suècia –2004)
-Enviromental factors associated with a spectrum of neurodevelopmental deficits (Ment Retard Dev Disabil Res Rev – EEUU - 2002 -)
-Health and enviromment in sustainable development 5 years after the Earth Summit – OMS – 1997
-Risk assessment for children and other sensitive populations . Ann NY Acad Sci –1999
Per això penjarem de la nostra web una traducció dels més importants, comencem per el publicat per un científic xinès l’any 2004 (“Riscos relacionats amb la contaminació de l’aire en l’infància”)
Introducció
« Algunes substàncies presents en l’aire de forma natural es tornen tòxiques al ésser inhalades o ingerides, tot i que actualment les substàncies tòxiques són en gran part d’origen sintètic i la seva emissió a l’aire és conseqüència de l’abús i de la manca de controls apropiats. Avui dia és fàcil demostrar la relació existent entre el vapor de mercuri, el plom, el fum del tabac, les partícules fines, l’ozó i trastorns del desenvolupament cerebral, malalties respiratòries, cardiovasculars, malalties endocrines, trastorns de la reproducció i càncer »
Vulnerabilitat
dels nens a les substàncies tòxiques transportades per l’aire
« La contaminació de l’aire afecta a tothom, però determinades etapes de la
vida són més sensibles que d’altres. Així, els nens per les seves
característiques fisiològiques, de comportament, antropromètriques i de
desenvolupament presenten una més gran predisposició de l’aire en front als
diferents nivells d’exposició. Es considera que les 2/3 parts dels problemes de
salut que es podrien evitar i degut a la contaminació afecten als nens. Els nens
en comparació amb els adults pateixen una major exposició a les toxines
propagades per l’aire, ja que :
- respiren més aire en proporció al seu pes
- Es fiquen, amb més freqüència, les mans a la boca, amb la ingestió de substàncies de la pols a més de les de l’aire
- Degut a la seva menor alçada estan més exposats a les substàncies tòxiques de la pols del terra, de les catifes i de les capes més baixes de l’aire que ens envolta (sobre tot el plom).
Les substàncies inhalades són mes perjudicials en els nens, per:
- tenir immaduresa metabòlica que fa més difícil la desintoxicació i excreció dels tòxics
- molts sistemes i òrgans del cos són en fase de formació, cosa que augmenta la vulnerabilitat (òrgans reproductors, cervell, i sistema immunitari)
- degut a la major esperança de vida, tenen més possibilitats de patir malalties cròniques degudes a l’exposició precoç a tòxics mediambientals »
Contaminants interiors :
Són respirats a les llars, essent els més importants :
- Monòxid de carbó, produït per les calefaccions de gas, forns, llars de foc, barbacoes, i automòbils amb manteniment inadequat
- Fum del tabac, que està compost de més de 3800 substàncies químiques diferents
- Vapors de mercuri, per combustió de carburants fòssils, tubs fluorescents i bateries, incineradores de residus i fàbriques amb processos d’electròlisi
Contaminats exteriors
L’ozó, les partícules, el plom, anhídrid sulfurós, aerosol àcids i diòxid de nitrogen. L’ozó i les partícules fines –que son les més perilloses- s’ha demostrat que també són contaminats interiors (dins de les llars). I que fan aquestes substàncies i com es produeixen ?:
- L’ozó, és un gas molt insoluble que reacciona amb les membranes de les cèl·lules de l’epiteli respiratori i les destrueix. Es forma en l’atmosfera per la reacció química de substàncies volàtils i òxid de nitrogen en presència dels raigs solars (per això n’hi ha més a l’estiu). Les substàncies volàtils venen dels automòbils, els generadors elèctrics i altres indústries.
- Partícules, barreges de partícules sòlides i líquides de pols, brutícia i fum. Poden arribar a l’atmosfera ja formades o formar-se en aquesta per condensació o transformació de gasos. Venen de centrals elèctriques, fàbriques, camions i altres vehicles a gas-oil i la construcció. Les més perilloses són les fines (més petites) ja penetren més a fons en les vies respiratòries
- Plom, Té moltes fonts d’origen essent les més importants la combustió de gasolina amb plom, construcció de sostres i finestres de revestiments protectors, insecticides, bateries, plàstics, lubricants, ceràmica,…Tot i que avui dia ja no s’utilitza la gasolina amb plom, es calcula que el ja llançat anteriorment a l’atmosfera persistirà durant dècades
- Sulfat i nitrats, Generalment procedeixen de les indústries, però també de la combustió del carbó, de la calefacció de gas i del fum del tabac.
EFECTES ADVERSOS RESPIRATORIS
Els contaminants atmosfèrics afecten principalment l'aparell respiratori i estableixen una relació directa entre l'augment de malalties respiratòries entre els infants si augmenten els nivells de contaminació atmosfèrica. Així hi haurà més sibil·lants, més asma, més bronquitis, més dermatitis atòpiques i més tos en zones contaminades que en zones no contaminades atmosfèricament (Braun i Fahrlander i cols. - 1992) (Heinrich i cols. -1999)
EFECTES ADVERSOS NEUROCONDUCTUALS:
La intoxicació aguda de Plom (coneguda de fa milers d'anys) pot conduir a patir convulsions, coma i fins a la mort (sempre que es superin els 700 microgr./litre). D'altra banda, la intoxicació crònica afecta principalment els nens i pot ésser causa de: reducció del coeficient intel·lectual, trastorns d'atenció, trastorns de lectoescriptura alteracions del creixement, hiperactivitat i sordesa. Petits augments dels nivells de plom de forma crònica ( 100 microgr./litre) s'han demostrat lesius pel desenvolupament neuroconductual en els nens d'EEUU (Lamphear i cols. -2000, Landrigan i cols., Canfield i cols. -2003)
El mercuri també és un tòxic conegut des de fa mil·lers d'anys i, segons els organismes mediambientals dels EEUU, les dosis de mercuri MAI HAN DE SOBREPASSAR els 0,1 microgr./lKg/dia ja que ens exposaríem a que els nostres fills i, sobretot un fetus en formació, patissin greus alteracions a nivell cerebral.
EFECTES ADVERSOS ENDOCRINOLÒGICS:
Als EEUU s'ha establert una relació inversa entre els nivells de Pb a la sang i l'aparició de desenvolupament sexual precoç a les nenes ( a més plom, més aviat comença la pubertat).
EFECTES ADVERSOS CANCERÍGENS:
S'han establert relacions entre diferents exposicions de pares (pares i mares) a contaminants atmosfèrics i posteriors càncers en els seus fills com són alguns casos de leucèmies i tumors cerebrals, tot i que el càncer en la infància és una malaltia rara.