COMPAREIX I DIU:
Presentem un plec d’AL·LEGACIONS COMPLEMENTÀRIES A LES QUE VA PRESENTAR LA NOSTRA ENTITAT AMB DATA el 25 d’octubre de 2008. D’acord amb la comunicació de nova informació pública, esperem que les al·legacions ja presentades per la nostra entitat s’incorporaran igualment a l’expedient i seran tingudes en compte i considerades, així com les presents, i se’ns donarà resposta raonada.
LEGITIMACIÓ DE l’ASSOCIACIÓ VALLDELGES.NET.
Tenim interès legítim en el present cas, de conformitat amb el que preveu l’article 31 de la LRJPAC per ser titulars de drets i interessos legítims individuals i col·lectius com a associació representativa d’un interès social.
En concret, la finalitat social que persegueix l’associació, d’acord amb els seus estatuts és la de “promoure i organitzar estudis, debats, i accions encarats a promoure un desenvolupament sostenible per a la Vall del Ges, amb especial atenció a la salvaguarda del seu medi ambient i del seu patrimoni natural i cultural, i solidari amb tot el país, en coordinació amb altres associacions mediambientals afins”.
El Tribunal Suprem ha configurat “el interès legitimo como concepto mas amplio que el personal y directo y que consiste en el que tienen aquellas personas por la situación objetiva en que se encuentren.”
Així mateix ens legitima la Llei 27/2006, de 18 de juliol, de drets d’informació pública i participació en matèria de medi ambient.
Aquest projecte, que neix a iniciativa municipal sota la forma d’un concurs per a la gestió d’una tèrmica existent i que es presenta ara a per a la concessió de llicència ambiental, és en realitat i bàsicament una nova indústria de generació d’electricitat i no pas un servei públic per abastir “ la xarxa d’aigua calenta del municipi de Sant Pere de Torelló” , com en “teoria” diu l’acord d’adjudicació de data 20 de juny de 2007 que es va atorgar a COMSA MEDIO AMBIENTE SL i CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ SL, promotores d’aquest projecte.
Aquest fet implica la sobredimensió de la instal·lació i de l’activitat industrial d’una manera tan significativa com la de multiplicar per deu el volum de l’existent i en conseqüència, d’igual manera, una sèrie de repercussions, que ja hem anat desgranat en les nostres primeres al·legacions i ara també en aquestes, com ara l’increment del combustible, la manca de garantia d’aquest, la ubicació en una zona d’alta inversió tèrmica, contaminació ambiental en una zona ja castigada, acústica, de trànsit, de salut, etc.
A més, no respecta la voluntat expressada i reivindicada per la població de la Vall del Ges, expressada reiteradament en múltiples ocasions, a través de d’entitats cíviques i culturals, ajuntaments veïns, partits polítics i Consell Comarcal d’Osona, amb signatures, manifestos i al·legacions demanant una tèrmica dimensionada a la calefacció i aigua calenta del municipi.
· Afegim (annex 1) certificació de l’acord pres en aquest sentit pel Consell Comarcal d’Osona amb data 17 de juny de 2004, davant d’un macroprojecte també promocionat per l’ajuntament de Sant Pere de Torelló.
En sessió plenària s’adoptà , per trenta vots a favor i una abstenció, l’acord del qual en transcrivim el següent::
(...)Demanar a la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge que les empreses que han presentat l’actual projecte en presentin un de nou, DIMENSIONAT per garantir l’aigua calenta i el servei de calefacció als habitatges de Sant Pere de Torelló” (...)
· Afegim també (annex 2), la moció que el Ple de l’ajuntament del municipi veí Sant Vicenç de Torelló, amb data 26 de setembre de 2007, va aprovar per unanimitat.
Us transcrivim la part de l’acord referent a la dimensió:
(...) Aprovar la moció sobre l’adjudicació de la tèrmica de Sant Pere de Torelló i manifestar al Consistori de Sant Pere de Torelló que el Consistori de Sant Vicenç de Torelló continua demanant una planta per a la generació d’energia tèrmica, EXCLUSIVAMENT per a la calefacció i aigua calenta sanitària de Sant Pere de Torelló pel que es rebutja qualsevol projecte que no s’acomodi a aquesta condició.(...)
En la mateixa direcció i diverses vegades s’han pronunciat els diferents grups polítics de l’ajuntament de Torelló.
SEGONA: - AFECTACIÓ A LA SALUT
1. Es constata que l’afectació d’ASMA INFANTIL a la Vall del Ges (Osona) és significativament més elevada que a la resta de Catalunya. L'asma infantil és una d'aquestes malalties en què els factors mediambientals són molt importants.
· Afegim (annex 3) la declaració de Pediatria de la zona “Vall del Ges” sobre l’asma infantil Josep Malo i Guillen, metge pediatre de l’ABS “La Vall del Ges” (Osona), després de trenta anys treball en aquesta zona constata que ;
“Tenim una prevalença en la nostra ABS “La Vall del Ges”, que s’eleva a prop del 11- 12 % sobre la nostra població infantil.”
Si es comparen aquestes dades amb les de la resta de la Comarca d’OSONA ( 7- 8% ) o de Catalunya 6-7 %), afirma “que l’afectació d’ ASMA INFANTIL a la VALL DEL GES és significativament més elevada”.
Comenta que tot i ser una malaltia d’etiologia multifactorial és molt decisiu el factor de “la qualitat de l’aire inspirat i aquest es veu influenciat per molts factors, essent la contaminació atmosfèrica –de l’etiologia que sigui- el més important “.
Finalment volem recordar que l’asma bronquial infantil, no significa un percentatge anecdòtic en el conjunt de les patologies infantils sinó que és la primera i més estesa d’aquestes malalties.
· Annex 4: Estudis mèdics diversos sobre malalties respiratòries i contaminació.
2. Informe de suficiència i idoneïtat i protecció a la salut:
No podem passar per alt que aquest informe de l’Agència de Protecció de la Salut sobre el projecte de Sant Pere de Torelló, que en el punt 3 , insta al SVCA a “valorar la conveniència d’instal·lar una planta d’aprofitament energètic d’aquesta magnitud, o bé limitar-ne la capacitat” i menciona que la “climatologia especial de la zona (boires, inversió tèrmica...) pot dificultar la dispersió dels contaminants emesos per l’activitat”
TERCERA: - NO ES CONTEMPLA L’ALTA INVERSIÓ TÈRMICA DE LA ZONA I LA CONSEQÜENT DIFICULTAT DE DISPERSIÓ DE CONTAMINANTS.
Al punt 5 de les nostres al·legacions anteriors afirmàvem i raonàvem que “el projecte no té en compte l’especial climatologia de la comarca, on la inversió tèrmica i la boira són evidents i que la fa desaconsellable per a grans indústries amb un potencial elevat d’emissió de contaminants”
Volem aportar més referències i incidir altra vegada en aquest aspecte, a l’hora que recordar que el projecte no té en compte l’orografia i climatologia de l’indret on vol establir la indústria. Classifica el clima de “típicament mediterrani”, “el règim tèrmic és relativament suau, com correspon a una ubicació situada en el Mediterrani Occidental”, sense més. Citàvem Jaume Font Garolera al seu estudi al “Pla Estratègic Osona XXI” en què parlava de la inversió tèrmica. No es tracta aquest d’un fenomen desconegut o poc significatiu a la comarca. L’estació de Roda de Ter, a 8,5 km d’on es vol instal·lar aquesta industria senyala una mitjana de 110 dies de boira en els darrers deu anys. I cal tenir en compte que sempre que hi ha boira hi ha inversió tèrmica, però que no sempre que hi ha inversió tèrmica hi ha boira. És probable que a Torelló el nombre de dies sigui una mica inferior, però continua sent força significatiu.
· Annex 5 : Dades de boires registrades a l’observatori meteorològic de Roda de Ter/Masies de Roda (Osona). Període 1996/2005.
· Annex 6 . Imatges del fenomen de la boira a la vall del Ges i a prop de la ubicació de la indústria.
La Plana de Vic, la inversió tèrmica, com a fenomen climàtic està estudiada des d’antic. El pare dels meteoròlegs catalans, Eduard Fontseré, té un interessant treball del 1937, editat pel “Servei Meteorològic de Catalunya (Memòries, vol.1 n. 1) “L’anomalia tèrmica de la Plana de Vic” en què demostra extensament “l’anòmal” clima mediterrani de la comarca. Compara les temperatures de dues estacions meteorològiques catalanes d’una altitud sobre el nivell del mar similar, l’una prop de Barcelona i l’altra de la Plana i aquesta darrera presenta unes temperatures notablement més baixes. Diu Fontseré:
“ La meteorologia de la Plana de Vic és particularment interessant. En primer lloc, perquè els fenòmens d’embassament d’aire fred que acabem d’indicar hi resulten molt intensos, fins al punt que la capital de la comarca és reputada com una de les ciutats de clima més dur de Catalunya”
Fontseré parla de fins a 8 graus de diferència entre les temperatures hivernals de les dues zones.
Però hi ha casos més extrems:
“La matinada del 28 de febrer de 1924, entre Vic i Manlleu, a 470 metres
d’altitud, es registrà una temperatura de -26,5 C i als vessants
pròxims del Montseny, cap als 800 metres d’altitud, els termòmetres no
baixaren de -5 C. Aquesta fou una inversió tèrmica excepcional , però no pas
rara. Aquell dia hi hagué una inversió tèrmica d’almenys 21,5 C,
però són ben freqüents inversions per sobre dels 10 C en dies calmats
d’hivern. mentre que al cim del Montseny el termòmetre marca temperatures
pròximes als 0 C”
(PANAREDA, 1996
Auditoria ambiental municipal de Vic)”.
Però no cal recórrer a estadístiques La simple observació del paisatge ens ho confirma. La inversió tèrmica comporta una inversió del paisatge en les seves gradacions per altitud. Si arreu, en guanyar altitud baixa la temperatura i el paisatge va passant d’un aspecte mediterrani a un d’eurosiberià, a les muntanyes que envolten la Plana és diferent. Al fons de la plana, la vegetació natural, quan no està alterada per la presència humana, és la del roure martinenc amb boix., en lloc del paisatge d’alzinar que seria el més normal a aquesta altura. És quan guanyem altura i els boscos escapen de la boira que apareixen els alzinars:
“Efectivament,
gairebé per tots costats, si pugem de la Plana a les muntanyes i altiplans que
l’envolten, apareixen alzinars i garrigues mediterranis en lloc de rouredes:
tan a l’Esquirol i a les Guilleries com al Montseny, als costers del Lluçanès o
al solell de Bellmunt.”
(Antoni Pladevall “Osona i Ripollès” , GGCC
Barcelona1981)
És només, en guanyar encara més altitud, normalment cap als mil metres d’alçada que torna a aparèixer el roure en lloc assolellats.
I per què parlem aquí de climatologia, paisatges i anomalies? Doncs perquè les nombroses nits d’hivern d’altes pressions i calma comporten l’estancament de l’aire fred al fons de la Plana. I, en conseqüència, l’evacuació i dispersió de la contaminació atmosfèrica per la indústria i la circulació es veu sèriament dificultada. Llavors no és d’estranyar l’alt índex de determinades malalties que presenta la nostra zona tal com afirmem en l’altre apartat d’AFECTACIÓ A LA SALUT, d’aquestes al·legacions.
QUARTA - EL PROJECTE ES BASA EN DADES METEREOLÒGIQUES I GEOGRÀFIQUES ABSOLUTAMENT INSUFICIENTS I ERRÒNIES.
Les úniques dades de clima que mostra el projecte són de l’estació d’Orís. El problema no és que aquesta estació sigui poc representativa de la vall del Ges, especialment en vents, a causa de l’orografia, sinó el fet de que dona dades només d’un any (2003). Vivim en un país que és molt fàcil que un any plogui el doble que un altre (només cal mirar el registre anual de qualsevol de les estacions properes). El clima és irregular, i només amb medicions regulars d’un seguit d’anys, almenys quatre o cinc anys -millor deu- es poden aconseguir mitjanes passablement fiables.
CINQUENA: - L’ESTUDI DE DISPERSIÓ DE CONTAMINANTS ÉS DE MOLT BAIXA FIABILITAT
És coneguda l’enorme alarma social que han causat a la vall i a la comarca d’Osona el seguit de projectes tèrmico-incineradors que ha anat proposant l’ajuntament de Sant Pere de Torelló al llarg dels darrers vuit anys, especialment pels efectes contaminadors que podrien tenir. Per això calia que el projecte inclogués un estudi d’impacte ambiental, com així ha fet. Tanmateix, ens trobem que aquests estudis mediambientals no aconsegueixen disminuir aquesta alarma.
Mirem, per exemple, l’estudi de dispersió atmosfèrica que se’ns presenta. D’una manera sintètica poder dir que:
1. Les quantitats de substàncies emeses no s'han justificat. En el cas de NOx s'han pres els valors màxims que permet la normativa en el punt d'emissió.
2. La matèria prima no està caracteritzada. Això pot fer que les emissions siguin més grans o més petites que les considerades i s’hagin de tenir en compte altres potencials contaminants.
3. En quant al model emprat:
3.1. AERMOD es un programa normatiu als Estats Units per zones amb orografia plana. Per orografia complexa és aconsellable utilitzar d’altres models (CALPUFF)
3.2. És un model molt senzill, que té l’avantatge de que necessita molt poc esforç en la seva utilització, i el temps de càlcul és molt curt. Però la seva simplicitat és també el seu punt dèbil, ja que la fiabilitat dels seus resultats és inferior a d’altres models més acurats, com els numèrics (eulerians).
3.3. Donat el molt curt temps de càlcul que necessita i com és desitjable en tots els estudis d’impacte, no suposa un increment considerable de temps simular l'impacte mitjà d’almenys quatre o cinc anys.
3.4. Les dades meteorològiques que utilitza l’estudi suposen que hi ha homogeneïtat en tot l’àmbit estudiat. Es a dir que no hi ha variacions espacials en el camp de vents horitzontals, Això és una aproximació excessiva per espais amb topografia variada com és el cas de l’estudi, on s’hi troben valls, Referent al règim de pluges, per exemple, no es pot presentar un estudi tan insignificant com el d’aquest projecte, que es basa en les dades d’un sol any (2003). És prou sabut que cal un llarg nombre d’anys per poder parlar d’una manera rigorosa d’un tipus de clima. Tota Catalunya, i també la nostra zona es troba en una àrea de grans irregularitats d’un any a l’altre.
3.5. La distribució de vents verticals també se suposa idèntica per tot l’àmbit en estudi, cosa que tampoc és certa amb aquesta orografia.
4. Utilització feta de AERMOD:
4.1. S’ha trobat l'impacte de només un any. Per estudiar la influència d’un focus, donada la variabilitat de la meteorologia a Osona, és aconsellable simular almenys quatre o cinc anys.
4.2. Les dades meteorològiques provenen d’un model de mesoscala. Això és positiu ja que permetria tenir dades meteorològiques en alçada, no solament les de superfície. Però les dades d’alçada emprades pel model són les que resulten de aplicar els perfils teòrics que calcula AERMET (mòdul meteorològic de AERMOD)
4.3. No s’han incorporat dades d’estacions meteorològiques de superfície locals. La d'Orís és llunyana i poc representativa, però sembla que hi ha una estació meteorològica a l’ajuntament de Sant Pere de Torelló que es podria haver usat (a la pàgina web de l’ajuntament es poden veure els diferents paràmetres meteorològics controlats). Altres programes de càlcul permeten introduir les dades de les estacions meteorològiques de superfície i així reduir el biaix que poden portar les dades mesoescalars.
5. Resultats obtinguts amb AERMOD:
5.1. Els mapes de concentracions d’immissió obtinguts posen clarament de manifest que aquest programa no és adequat per aquesta orografia.
Això queda palès en que les concentracions segueixen les corbes de nivell del terreny (annex 7, adjunt). La dispersió del plomall (el núvol de contaminació creat pel focus, la xemeneia) intersecta els punts més elevats del terreny , donant lloc als mapes amb illes de contaminació (els nivells de concentració més alts s'han de registrar al fons de la vall i no pas a les zones més altes) Discontinuïtats, que encara que es donen a zones amb les concentracions més petites, posen en dubte la resta dels mapes d’impacte presentats
5.2. Donat que els resultats provenen d’una única rosa de vents anual obtinguda a partir de dades meteorològiques mesoescalars teòriques calculades amb el programa MM5, i que no s’han inclòs dades meteorològiques mesurades directament en la zona interior del estudi, els mapes de immissió obtinguts no arriben al nivell de fiabilitat necessari exigible.
5.3. En quan a les concentracions obtingudes dels contaminants:
Donat que no s'ha exposat clarament com s'han obtingut els nivells d'emissió per la matèria prima que es pensa valoritzar energèticament, i encara que l’ordre de magnitud dels valors es pugui prendre com a vàlid, caldria partir de dades d’emissió més justificades.
5.4. Tot i la poca fiabilitat de l’estudi de dispersió podeu observar que el màxim impacte es produeix sobre l’àrea habitada de Sant Pere de Torelló. Això significaria, per tant, una mala ubicació de la planta, que també ho és per altres factors.
Com a conclusió, encara que és positiu que al projecte bàsic s’hagi inclòs l’estudi d’impacte atmosfèric, aquest té les mancances apuntades anteriorment, que el fan clarament insuficient.
Cal que es faci un estudi utilitzant el model matemàtic adequat, introduint dades meteo de Sant Pere de Torelló i altres de poblacions veïnes i uns factors d’emissió justificats de tots els potencials contaminants per determinar l’àrea de màxim impacte, amb els elements tècnics adequats i fet per l’equip d’una universitat solvent i independent.
SISENA: -
MANQUEN DADES SOBRE ELS CONTAMINANTS EMESOS
I ALTRES FACTORS RELACIONATS
En el projecte s’especifica que també es cremaran residus de silvicultura, suro,poda de parcs i jardins.
No hi figuren les composicions elementals d’aquestes biomasses (contingut de C, N, O, Cl2, cendres,.....) Cal anar en compte per què algunes d’elles poden contenir clor.
No es tenen en compte contaminants orgànics (compostos orgànics volàtils i hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) com tampoc metalls pesants.
Si la composició elemental indica la presència de clor, caldria considerar l’emissió de dioxines. Les dioxines, fins i tot en índexs baixos, són contaminants altament perjudicials per a la salut a causa del seu caràcter acumulatiu als organismes vius. Per aquesta raó la OMS declara que no existeix un nivell mínim de seguretat per a la salut de les persones.
SETENA: LES EMISSIONS DELS CONTAMINANTS PRIMARIS (NOx, partícules, .....) SÓN VAGUES (Pàg. 41) i ELS FACTORS NO ESTAN REFERENCIATS.
Només trobem una indicació al resum del projecte (p. 5 i 7) de les emissions per a NOX, SO2, CO, PARTÍCULES . Hauria de definir clarament totes les emissions i la quantitat.
No trobem referenciats els factors d’emissió dels contaminants primaris (NOx, partícules, .....). Perquè utilitzen aquests valors?
VUITENA: NO HI HA AL PROJECTE EL CÀLCUL JUSTIFICATIU DE L’ALÇADA DE XEMENEIA
El projecte ha de justificar l’alçada de la xemeneia de la instal·lació.
NOVENA: NO HI HA DADES SOBRE ELS FILTRES NI JUSTIFICACIÓ DE L’ÚS DELS TRIATS ENFRONT DELS ELECTROFILTRES
No trobem dades sobre els filtres previstos ni, per altra banda, la justificació d’utilitzar filtres de mànigues enfront dels d'electrofiltres.
DESENA: - NO ES JUSTIFICA NI TAN SOLS S’ESMENTA UN CONTAMINANT SECUNDARI, COM ÉS L’OZÓ TROPOSFÈRIC, D’ALTA PRESÈNCIA A LA COMARCA.
L’OZÓ TROPOSFÈRIC es forma, com és conegut, a partir de contaminants primaris i en els períodes de màxima radiació solar, és a dir bàsicament d’abril a setembre.
Les emissions de la industria proposada , contribuiran evidentment d’una manera notable a l’increment d’aquest gas, en una zona com la Vall del Ges, inclosa a la “ Zona de Qualitat de l’Aire: 6. Plana de Vic” de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) del DMAH, on es sobrepassen amb escreix els límits permesos, any rere any, com es pot comprovar tant a l’estació automàtica de Manlleu com a la de Vic.
Osona és una de les zones amb un índex més alt de contaminació per aquest contaminant a nivell de Països Catalans.
· ( annex 8: dades de la XVPCA 2001-2008 web DMAH )
El projecte ignora l’ozó troposfèric i la seva alta presència a la zona on pretén implantar la seva indústria. Cal que justifiqui l’increment que els contaminants primaris que emetrà suposaran respecte l’augment més que segur de la concentració d’ozó troposfèric.
ONZENA -QUALITAT DE L’AIRE: UNES AFIRMACIONS MOLT POC RIGOROSES. LES PM10 BEN PRESENTS A LA ZONA.
· (annex 9: dades període 2001-2008, web del DMAH)
El projecte mostra només les dades dels contaminats d’un any, el 2007, i d’una sola estació, o Manlleu o Vic, això sol ja ens mostra la poca credibilitat que pot pretendre el projecte.
Curiosament amb les PM10, tot i que a l’estació de Manlleu li dona uns valors del llindar de “protecció de la salut humana” i frega el d’”informació a la població”, acaba dient : “per a partícules, la capacitat és alta, la vulnerabilitat nul·la”. Això sí, abans ha desempolsat els mapes de vulnerabilitat i capacitat, uns mapes antiquats i actualment poc fiables, si no hi ha unes dades actualitzades que els reforcin. A més ubica la planta industrial, més al nord d’on anirà en realitat.
No s’ha molestat a consultar les altres dues estacions de la comarca: Tona i Vic. ¿Serà perquè ambdues superen amb escreix els llindars de “protecció de la salut humana” i “ el d’informació a la població” aquest mateix any?
La Comissió Europea ha obert un procediment d'infracció contra deu Estats membres, entre ells Espanya, per no complir les normes comunitàries de qualitat de l'aire. Concretament, es tracta de les normes que regulen els nivells de les partícules en suspensió perilloses. Aquestes partícules, que són emeses sobretot per la indústria, el trànsit i les calefaccions domèstiques, poden causar asma, problemes cardiovasculars, càncer de pulmó i morts prematures. La Comissió senyala que una de les zones, de les 58 d’Espànya que incompleixen la normativa, és precisament la Plana de Vic. (veieu la llista a l’annex)
· (annex 10: Noticia a http://www.ecodiari.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=2939)
DOTZENA : EL PROJECTE NO EXPLICITA ENLLOC LES EMISSIONS DE CO2 DE LA NOVA INDÚSTRIA
La combustió de biomassa emet CO2 en grans quantitats. La crema en quantitats industrials, afectarà notablement la zona d’una manera directa i concentrada.
Al projecte només hi consten les del gasoil emprat 137,83 t/any.
Cal que especifiqui també les emeses a partir de la combustió de la biomassa i les quantifiqui i valori, tot i el valor teòricament neutre a nivell global d’aquesta emissió.
El projecte no l’especifica, però un càlcul aproximat ens donaria al voltant d’unes 6.000 t/any. Quantitat considerable sobretot per la concentració i per la dispersió.
Localment l’emissió d’aquesta quantitat de CO2, s’ha de valorar ja que, al ser un gas més pesant que l’aire, s’acumula fàcilment en els llocs més baixos. En el cas de la Vall del Ges, al fons de la vall, que és la zona més poblada.
És demostrat que la seva acumulació pot produir greus danys a la salut de les persones.
TRETZENA - NO ESMENTA EL FENOMEN DE LA BOIRA FOTOQUÍMICA (SMOG) I LA SEVA RELACIÓ AMB LA PRESÈNCIA DE PARTÍCULES I ÒXIDS DE SOFRE, NITROGEN, COVS, ETC.
L’ SMOG en general es manifesta en dies assolellats i pressions baromètriques altes. El projecte ho hauria de contemplar i valorar.
CATORZENA - NO VALORA NI INFORMA COM A VALOR DE FONS, DE L’IMPACTE CONTAMINANT DEL NOU EIX VIARI VIC-OLOT
A l’estudi de dispersió de contaminants, hi figura la contaminació que aporta aquesta indústria a la ja existent a la zona per demostrar la capacitat del medi. Però curiosament l’estudi ignora un fet de gran impacte per a la nostra vall com és la inauguració de l’eix transversal entre Vic i Olot per Bracons d’aquí pocs dies, i que travessa longitudinalment la vall pel que suposarà la circulació de vehicles. El mateix ajuntament de Sant Pere de Torelló valora com a molt important l’impacte ambiental que suposarà la circulació anual de més de tres milions de vehicles. (Xavier Bardolet, en roda de premsa 2/12/08)
Per poder valorar correctament capacitat del medi cal que es presenti una nova valoració i que s’afegeixin al valor de fons les emissions d’aquest gran nombre de vehicles.
QUINZENA – NO S’EXPLICITEN CORRECTAMENT ALGUNES DADES HORÀRIES SOBRE EL FUNCIONAMENT DE LA INSTAL·LACIÓ
Segons el projecte el funcionament de la industria serà de 24 hores /dia; 365 dies/any; 8.000 hores/any. Si els càlculs no ens fallen el continu d’ hores i dies /any fan un total de 8760 hores/any.
S’haurien d’ajustar les hores/any reals i el total d’hores de parada, si és que n’hi ha la previsió, cosa que en el projecte no es menciona.
SETZENA – EL PROJECTE IGNORA L’IMPACTE QUE SUPOSARÀ AQUESTA INDÚSTRIA A LA ZONA PEIN “Serres de Puigsacalm-Bellmunt, Milany-Santa Magdalena”
A menys de tres quilòmetres de l’emplaçament de la nova planta. El projecte silencia la proximitat de la zona PEIN “ Puigsacalm-Bellmunt, Milany-Santa Magdalena”
El Santuari de Bellmunt és un mirador directe sobre l’emplaçament d’aquesta indústria a la falda d’aquesta muntanya.
Hauria d’indicar l‘impacte ambiental, social i paisatgístic, que li suposarà l’activitat.
· Annex 11: Mapa situació PEIN
Per el que hem exposat fins aquí,
us SOL·LICITEM:
1. Que s’emeti un informe desfavorable a la conveniència d’instal·lar una planta d’aprofitament energètic de tal magnitud en un lloc inadequat, donades les particularitats climàtiques i orogràfiques de la zona, que repercutirà negativament en la població i en la climatologia de la vall, i respecteu l’àmplia oposició que el projecte ha generat a la zona. O bé, que es redueixi substancialment aquesta proposta de manera que s’adeqüi únicament a les necessitats de calefacció i aigua calenta de la població de Sant Pere de Torelló.
2. Que s’exigeixi a l’empresa un nou estudi de dispersió de contaminants rigorós, amb els elements tècnics adequats i elaborat per una universitat solvent i independent.
3. Que abans de dur a terme qualsevol instal·lació es faci un estudi epidemiològic rigorós, donades les característiques de la vall.
4. Que abans de dur a terme qualsevol instal·lació es faci un estudi d’immissió a la zona, tant dels contaminants primaris com els COV i HAP, per la valoració real de l’impacte de futures instal·lacions. Les característiques meteorològiques exigeixen un coneixement precís dels valors de concentració de fons.
5. Tanmateix, abans de qualsevol projecte, caldria encarregar un estudi seriós de viabilitat i rendibilitat, que asseguri la disponibilitat al llarg del temps en què operi aquesta indústria, així com la procedència del combustible i la garantia de proximitat d’aquest, seguint criteris de sostenibilitat.
6. Cal un estudi de l’adequació de la magnitud de la planta a les necessitats de calefacció i aigua calenta de la població de Sant Pere.
7. Cal un estudi que demostri la idoneïtat de la zona per a un tipus de planta de cogeneració com la que es presenta.
8. Cal que es presenti una nova valoració de la capacitat del medi i que s’afegeixin al valor de fons les emissions del nou eix viari Vic-Olot.
9. Cal que es justifiquin cada un dels aspectes que hem anat al·legant i que les dades que es presentin siguin fiables i d’una procedència contrastada.
10. Que s’instal·li una cabina de mesurament per a controlar els valors d’immissió de contaminants als nuclis habitats, i establir un protocol de seguiment en continu (sobretot d’ozó, òxids de nitrogen, COVs i monòxid de carboni).
11. Apel·lem al DMAH i a l’ajuntament de Sant Pere de Torelló a que apliquin de forma pràctica el principi de precaució, davant de qualsevol activitat que pugui incrementar riscos a la salut del medi ambient i de les persones del nostre país. Aquest és el paper i la funció de les institucions públiques, o això és el que esperem.