Es promou “l’explotació d’una nova planta tipus d’aprofitament energètic de biomassa forestal mitjançant la generació d’electricitat”, utilitzant l’excusa de fer la concessió de l’actual tèrmica per a calefacció, la qual cosa obliga a multiplicar per deu la capacitat energètica de la planta( 23 Mwt), que alhora implica incrementar desmesuradament el nombre de tones de combustible a emprar (fins a 65.600 tones anuals), com també a construir una instal·lació nova en lloc de remodelar l’existent.
2.- ANTECEDENTS. VIABILITAT I INTERÈS SOCIAL DEL PROJECTE.
Aquest Plec de condicions per a un nou projecte de tèrmica no neix en el buit. No es pot obviar que es tractaria d’una tercer projecte en cinc anys, i que els dos anteriors ja van despertar una forta alarma social a la comarca.
Els projectes anteriors sempre han anat encaminats a projectes de grans dimensions com a mitjà d’aconseguir ingressos addicionals per a solucionar la deficitària economia municipal, més que no pas a resoldre el subministrament de calefacció , que sempre ha estat l’excusa.
Lamentablement, pensem que aquest Plec promou projectes que obvien la voluntat d’ una tèrmica dimensionada únicament a la calefacció i aigua calenta del municipi i exclusivament de biomassa forestal. Voluntat expressada per la població de la Vall del Ges, a través d’entitats cíviques i culturals, ajuntaments, partits polítics, Consell Comarcal d’Osona, Agenda XXI del Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura; com també de signatures, manifestos , etc.
3.- SOBRE ELS IMPACTES NEGATIUS PREVISIBLES. NECESSÀRIA APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ.
El Plec de Condicions promou projectes que no tenen en compte factors de salut, mediambientals, de contaminació de l’aire, climàtics, geogràfics, socials, i que fan necessària l’aplicació del principi de precaució:
a- No preveu estudis previs epidemiològics,per tal d’establir comparacions en un futur si s’arribés a portar a terme el projecte, necessaris davant de qualsevol projecte que pugui afectar a la salut de les persones
b.- Promou un dimensionat excessiu per a les necessitats del subministrament de l’aigua sanitària i la calefacció del municipi.
c.- Impedeix que projectes amb altres tecnologies mediambientalment correctes hi tinguin cabuda i es tanca les portes a un ventall de possibilitats de fer viable l’actual tèrmica per a produir aigua calenta sanitària i calefacció.
d.- Obliga a construir una nova instal·lació i no contempla l’adequació de la planta actual.
e.- Quantitat excessiva i insostenible de la biomassa forestal a cremar: 65.600 tm. anuals .
Aquesta quantitat és aproximadament la que cremarien 16.000 vivendes per escalfar-se amb calderes individuals. És evident que per als 500 usuaris actuals és una proposta exagerada, desproporcionada i insostenible.
Cal recordar que la combustió/incineració es tracta d’un tractament finalista dels residus; segons l’estratègia comunitària de la Unió Europea s’ha de prioritzar la prevenció, reutilització i reciclatge dels materials per sobre de la valorització energètica; per tant, només s’ha d’incinerar allò que no es pot recuperar per cap altra tecnologia existent. Considerem que s’han de prioritzar les altres vies de valorització dels materials, per tant s’han d’excloure com a combustibles aquells materials dels contemplats susceptibles de ser recuperats materialment.
Creiem que una quantitat tal de la biomassa forestal pot tenir millors destinacions en la indústria que ser cremada.
Cal tenir em compte, a més, que aquesta tèrmica entrarà en competència amb la , ja prou afeblida indústria forestal del nostre país i pot ajudar a acabar-la d’ensorrar.
Passem a dependre d’un recurs fàcilment esgotable.
f- La biomassa és una solució pèssima per a la producció d’energia elèctrica.
La producció d’energia elèctrica per mitjà de biomassa, fins i tot quan aquesta és de qualitat, no deixa de ser un enorme malbaratament de calor que es perd majoritàriament a l’atmosfera i que contribueix a l’escalfament del planeta, amb l’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle. Aquest malbaratament s’accentua quan es tria per ubicar una tèrmica d’aquestes característiques un petit polígon industrial amb poques possibilitats de que les empreses puguin aprofitar la calor excedent.
La biomassa forestal, a microescala, pot ser un bon combustible per a produir aigua sanitària per un poble, però no ho és per a la producció d’electricitat perquè suposa una despesa energètica molt més alta
Així, la incineració de biomassa a escala industrial no seria un dels tipus de valorització més sostenibles, per dues raons fonamentals :
a.1. El rendiment energètic no és elevat.
a.2. Es valoritza l’energia, però a canvi s’emeten gasos d’efecte hivernacle (CO2, CO, CH4, NOx)
Les pèrdues en el rendiment energètic de la incineració de biomassa, són entre d’altres, les derivades de la transformació del calor produït en vapor a pressió, que mourà les turbines generadores d’electre (pèrdues termodinàmiques, fricció, pèrdues de càrrega, pèrdues per aïllaments deficients, etc.. ) i les pèrdues de calor al llarg de totes les etapes del procés.
g.- No es cremarà únicament biomassa forestal, com a màxim només un 70 % d’aquesta.
No és excusa que a causa de la rendibilitat es proposi de cremar altres residus, i subestimi d’aquesta manera una de les condicions reivindicades per la població .
h.- No condiciona la garantia de viabilitat de la biomassa forestal durant els 25 anys de durada del contracte.
i.- No s’estableix cap condició que garanteixi la proximitat del combustible com caldria en un projecte sostenible mediambientalment.
Per altra banda, cal tenir en compte criteris de sostenibilitat, de fluxos de fixació de CO2 a les masses forestals, de fluxos de transport de fusta des d’ indrets forans, i de fluxos de gasos emesos per aquestes fustes rostides fins a la darrera guspira.
Hem de valorar el que costa "fabricar" un quilo de fusta i el que costa cremar-lo (incloent-hi sempre el cost ambiental), i hem de veure si surten els números i si l'energia generada per les bio-incineradores prové només de residus "autòctons i sostenibles" o necessitarà altres fonts menys sostenibles i menys autòctones per a fer-ho rendible. La bondat o maldat de la planta de biomassa dependrà fortament dels fluxos, i si aquests no estan ben controlats i entra material que no se sap d'on és, o al final s'acaba cremant-ho tot, ambientalment la planta no servirà de res.
j.- No preveu demanar l’estimació de l’impacte mediambiental que produirà l’increment del trànsit ni del nombre de camions que implicarà el transport de tot el combustible.
k.- Presenta condicionants econòmics molt importants:
- Els 1.150.000 € de pagament previ fan molt difícil la
presentació de projectes petits per a assumir la calefacció de Sant Pere.
- La rendibilitat es basa fonamentalment en les primes per a instal·lacions de producció d’energia elèctrica, així com en el 30 % del combustible no forestal, en els “residus biomàssics”, que suposen un ingrés addicional.
l.- Els barems i la puntuació que presenta el Plec de Condicions valoren molt poc les qüestions mediambientals i d’emissions i no promocionen el projecte d’una planta destinada únicament a la calefacció, contràriament a la definició de la proposta. Puntuen excessivament el millor el rendiment econòmic per a l’ajuntament.
Hi manquen valoracions que puntuïn criteris com la proximitat de la biomassa , la garantia de la biomassa forestal al llarg de la durada del contracte , projectes que proposin la utilització exclusiva de biomassa forestal. No valoren projectes que apostin per una planta petita o pels que adeqüin l’actual tèrmica, com tampoc pels que presentin un menor consum de combustible, o l’ús d’altres energies alternatives i netes, com ara la geotèrmia, la metanització, etc. que ens consta que són factibles.
Els criteris de ponderació reflectits són excessivament amplis i inconcrets. Els apartats dels diferents grups de valoració no estan puntuats. Creen indefensió per als diferents projectes cara a objectivitzar la puntuació. Per posar un exemple, al grup de valoració “garanties”, dels 15 punts, ¿quins d’aquests estan destinats a valorar els apartats “garanties del procés”, “garanties de disponibilitat” i “emissions”? Els conceptes són tanmateix confusos. Un exemple: què significa “import de la inversió” ? Puntua més com més alta o més baixa sigui aquesta?
m.- De nou s’obvien els criteris geogràfics i ambientals per a una ubicació adequada d’una planta de les característiques que es proposen.
La planta s’ubicarà a la petita zona on viuen la majoria dels 17.000 habitants de la Vall del Ges. Amb el greuge de proximitat a les vivendes de les poblacions de Sant Pere (500 m. aproximadament), de Sant Vicenç (menys de 1000 m.) i de Torelló ( 2 km.) La resta de la vall, força despoblada, és un paisatge de gran bellesa, que constitueix un PEIN, i que aplega el Collsacabra, el Puigsacalm i Bellmunt.
Comparteix característiques comunes amb la restade la Plana de Vic: nombroses boires (uns 100 dies a l’any, segons Jaume Font i Garolera “Pla Estratègic Osona XXI” la inversió tèrmica que no permet elevar-se les capes baixes de l’atmosfera, més fredes, i tindrem un hivernacle que fa que la Plana tingui un índex de contaminació superior a la mitjana de Catalunya, sense que la seva industrialització estigui, tanmateix, per sobre d’aquesta mitjana.
Per posar un exemple, l’estació de Manlleu, la més propera a la vall del Ges, presenta el segon nivell més alt de contaminació per ozó de la setantena d’estacions dels Països Catalans, durant el 2005. S’han enregistrat concentracions d’ozó per damunt del nivell que la Unió Europea considera perjudicial per a la salut en 57 ocasions, concentrant-se sobretot en els mesos de juny, juliol i agost.
Un estudi de la contaminació atmosfèrica a St. Vicenç de Torelló” situat a 1,2 km de la central fet per la Diputacióde Barcelona, fet l’estiu de 2003 corrobora les dades anteriors: La presència d’ozó (O3) se salta durant la major part de l’estiu quasi tots els llindars establerts pel Decret 1494/1995 menys el d’alerta a la població”. És a dir que excedeix els llindars de “protecció a la salut”, “informació a la població” i “protecció a la vegetació”.
També senyala aquest estudi que les partícules PM10 han assolit valors alts i que “és probable que al llarg de l’any es superin els valors límits legislats”. Aquests valors coincideixen amb la Diagnosi del Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura del 2004.
Volem afegir de nou paraules de J.Font i Garolera, al “Pla Estratègic Osona XXI”: “Algunes particularitats del clima comarcal (d’Osona) com la inversió tèrmica, la zona afectada per les boires i la seva persistència mereixen un estudi acurat, sobretot per la seva incidència en la relació amb els cultius, la localització d’indústries i les noves tendències del poblament”. El mateix autor, també al “Pla estratègic d’Osona”afirma: “ la inversió tèrmica fa poc aconsellable, en tot cas, la localització d’indústries que emetin fums o gasos”
A més, la combustió que es planteja a de Sant Pere, suposarà la mobilització de “ CO2 i CO , entre d’altres compostos , (addició, per tant, de carboni al cicle ecològic global ),” amb el que s’incrementarà l’efecte hivernacle, causa de l’escalfament global.
n.- La legislació aplicable que es preveu (P.T. 3.5 ) no inclou normatives que exigeixen un nivell més alt de control, del medi i de les emissions.
Mentre no existeixi cap normativa concreta aplicable a les incineradores-valoritzadores de biomassa, demanem que s’exigeixi en el Plec l’aplicació de la normativa més restrictiva possible, com ara el
“Real Decreto 653/2003 (BOE 14 junio 2003) sobre incineración de residuos”, sobretot pel que fa a les autoritzacions, medicions i compliment dels valors límit d’emissions a l’atmosfera o
I en allò que la complementi el:”Real decreto 1088/1992, de 11 de setiembre, que limita las emisiones procedentes de las instalaciones de incineración de residuos municipales”
o.- La Comissió de seguiment mediambiental hauria de representativa i preveure comptar amb entitats que vetllen pel mediambient.
També creiem que caldria fer arribar, a aquestes entitats, la informació sobre les emissions a l’atmosfera i el registre del combustible d’entrada a la planta.
Igualment, i a més de la proposta base, s’obra a concurs la possibilitat de plantejar una solució alternativa d’acord amb el previst en el punt 3.6 del plec de clàusules tècniques, a desenvolupar exclusivament per part del concursant.
En resum doncs:
a)és objecte del concurs la gestió de l’actual servei amb les instal·lacions actuals;
b)però a més, el concessionari ha de formular uns proposta per a la construcció d’una nova planta, d’acord a les prescripcions tècniques del plec adjunt – si bé s’admet la possibilitat d’una solució alternativa;
c)el conjunt de les noves i velles instal·lacions seràn explotades pel concessionari, i al final de la concessió, revertiran a l’ens local.
Entenem que deixar oberta una “solució alternativa” en un dels elements bàsics del contracte, com és l’objecte, comporta la nul·litat del mateix.
ARTICLE 3.3. La gestió del servei permetrà el concessionari convertir-se en gestor de residus sòlids -d’acord amb la catalogació com a residu que té aquest tipus de combustible- en la planta de generació, d’acord a la normativa sectorial específica, i també la producció i venda de l’energia elèctrica produïda a la planta a les empreses distribuïdores, d’acord també a la seva legislació sectorial.
La redacció de la clàusula sembla indicar una conversió “automàtica” que contravé la llei.
ARTICLE 5.- TIPUS DE LICITACIÓ.
Per tractar-se de concurs, no s’estableix cap tipus de licitació fix. Els licitadors faran figurar de manera expressa, en el model de proposició que s’acompanya al present Plec de Condicions a més de les contraprestacions econòmiques que ofereixen, una proposta de tarificació del servei d’acord amb els criteris fixats en el capítol 9.2.1. del plec de clàusules tècniques, aplicables a partir de l’1 de març de 2007. Fins a aquesta data, i transitòriament, podrà plantejar-se, d’acord amb l’Ajuntament, una revisió de les tarifes actuals.
Es deixa a la voluntat de les parts la revisió de tarifes d’un servei públic.
8.4.- Els costos financers de les tres inversions anteriors - que es constitueixen com a elements essencials de la present concessió - seran repercutibles en la tarifa del servei amb un període d’amortització igual al període concessional pendent en el que moment que s’executin, per la qual cosa en el moment de presentar cada sol·licitud de revisió de tarifes, el concessionari presentarà l’oportú estudi econòmic de com repercutiran aquestes tres inversions al llarg de la vida de la concessió.
L’Ajuntament col·laborarà amb el concessionari en la recerca i gestió de subvencions d’administracions públiques, que coadjuvin al finançament de les inversions.
8.5.- Si en el futur l’Ajuntament urbanitzés noves zones del seu municipi, informarà al concessionari, el qual podrà fer les objeccions de caràcter tècnic que consideri convenients referents a la nova instal·lació prèviament a la seva realització, que hauran de ser acceptades si les zones de nova urbanització no tenen continuïtat física amb el nucli urbà actual.
8.6.- L’adjudicatari haurà de proposar, dins del sis mesos següents a l’inici del contracte una relació de materials homologats del Servei, i que l’Ajuntament, en el seu cas aprovarà i serà d’aplicació a totes les instal·lacions del servei.
8.7.- L’Ajuntament encomanarà al concessionari totes les obres menors, les que s’hagin de realitzar per urgència, i també aquelles que s’hagin de finançar pel propi concessionari, repercutint els costos en les tarifes. Per la fixació del preus d’execució de dites obres, els licitadors hauran d’aportar en la seva proposta, un percentatge de baixa en la realització de les obres, en relació als preus de l’ITEC. Aquest percentatge es mantindrà invariable al llarg de tota la concessió. Els preus d’execució de l’obra seran els de l’ITEC, en el moment de l’aprovació del projecte, disminuïts en el percentatge ofertat.
L’autoimposició d’acceptar les objeccions d’un concessionari en el planejament futur d’un municipi és totalment contrària a llei.
10.1.- El concessionari, anualment, presentarà a l’Ajuntament un detallat estudi valorat de les obres i reformes que calguin en conduccions generals, xarxes de distribució i resta de les instal·lacions per al correcte funcionament de les mateixes, així com del calendari d’execució de les obres i reformes necessàries per a garantir l’adequada prestació del serveis.
L’Ajuntament decidirà l’oportunitat de la seva realització, i en funció dels tipus i volum d’obra determinarà el règim d’adjudicació, execució i el seu finançament.
10.2.- El concessionari presentarà igualment cada any un estudi de les reformes i millores que s’hagin de realitzar a la planta de generació, fent especial menció d’aquelles que siguin necessàries per a reduir el seu impacte medi ambiental, per millorar el seu rendiment o pel millor compliment de les prescripcions tècniques que en cada moment exigeixin els departaments corresponents.
10.3.- En el moment del concurs hom podrà presentar una memòria amb propostes concretes que suposin el millorament de l’impacte mediambiental amb les inversions proposades, així com projectes i llur corresponent finançament, de millorament de la implantació de l’actual xarxa de distribució i la urbanització de les vies públiques.
No s’indica en cap moment la valoració que s’efectuarà de les memòries i propostes presentades.
ARTICLE 15.- PERSONAL DEL SERVEI.
15.1.- L’Adjudicatari posarà al front del servei, a càrrec seu, un gerent amb experiència suficient per a fer front a la responsabilitat que comporta un servei públic d’aquestes característiques.
15.2.- El Concessionari es subrogarà i prendrà al seu càrrec el personal adscrit a l’actual servei, segons relació detallada en l’annex II, respectant les remuneracions a què legalment tinguin dret en cada moment, així com el règim de la Seguretat Social a què estiguin acollits. Aquesta subrogació del personal, en el cas dels funcionaris podrà adoptar qualsevol de les fórmules legalment previstes. En el concurs es valorarà també la proposta justificada d’augmentar el nombre de llocs de treball.
Si per qualsevol de les causes contemplades en aquest plec, finalitzés o es rescindís el contracte, aquest personal ingressarà automàticament en la plantilla municipal, reconeixent-se-li l’antiguitat i mèrits adquirits durant el temps treballat amb l’Adjudicatari, a tots els efectes.
15.3.- Tot el personal que contracti l’Adjudicatari amb posterioritat serà pel seu compte i responsabilitat. En cap cas adquirirà l’Ajuntament compromís ni obligació respecte aquest personal empleat per l’Adjudicatari. S’atorgarà preferència a la contractació entre els residents del municipi, i entre els que hagin format part del servei en els darrers 5 anys.
No s’estableix els mecanismes de valoració.
ARTICLE 24.- VENDA D’ENERGIA ELÈCTRICA.
24.1.- La venda que en el seu cas el concessionari faci d’energia elèctrica produïda a la planta, es regirà pel que fa a la seva modalitat i preus, al que disposi la legislació sectorial oportuna.
24.2.- En qualsevol cas, els ingressos obtinguts per la venda d’energia elèctrica seran imputables a la gestió i compte d’explotació del servei i per tant llur venda serà considerada com a efectivament realitzada en funció de l’energia potencialment generable a la planta, i per tant valorada en els estudis econòmics financers per la revisió de les tarifes, amb independència de que el concessionari hagi realitzat dita venda d’energia elèctrica.
No s’estableixen els mecanismes comptables de valoració.
ARTICLE 52.- VALORACIÓ DE LES PROPOSICIONS.
Per avaluar les ofertes es tindran en compte les solucions aportades pel concursant sobre el conjunt de requeriments d’ordre tècnic i econòmic continguts al present Plec.
Les ofertes presentades i admeses seran estudiades, homogeneïtzades, valorades i ponderades d’acord amb els criteris que s’indiquen a continuació.
El repartiment de puntuació del diferents aspectes de l’oferta és el següent:
·Aspectes tècnics: 40 punts
·Condicions d’execució de les obres: 15 punts
·Condicions d’explotació: 25 punts
·Aspectes econòmics de l’oferta 20 punts
TOTAL: 100 punts
Aspectes tècnics de l’oferta:............................................................................................. 40 punts
Aspectes de disseny............................................................................................................... 15 punts
1.Disseny de la planta i dels sistemes, equips i instal·lacions que la composen, accessibilitat, possibilitats de modificacions i millores i flexibilitat de la Planta en front de la biomassa a tractar.
2.Tecnologies i equips proposats (fiabilitat, característiques i rendiments)
3.Grau d’automatització dels sistemes i d’integració en el sistema de control.
4.Integració de la planta amb l’entorn.
Garanties............................................................................................................................... 15 punts
1.Garanties de procés (potència elèctrica, potència tèrmica d’aigua calenta, capacitat tèrmica i mecànica)
2.Garanties de disponibilitat de planta.
3.Emissions
Balanços:............................................................................................................................... 10 punts
1.Balanç energètic de la planta (producció i autoconsum)
2.Balanç de masses de la planta (biomassa, aigua, gasos i cendres)
Condicions d’execució de les obres:................................................................................. 15 punts
1.Termini d’execució dels treballs
2.Mitjans utilitzats per a l’execució dels treballs
3.Pla de control de qualitat de l’obra i pla de punts d’inspecció
Condicions d’explotació:.................................................................................................... 25 punts
1.Cost d’explotació. Minimització de l’ús de biomassa segons aptat.3.3. ítem2)
2.Pla de manteniment de la planta i pla de millores de la xarxa.
3.Organització del personal d’explotació.
Aspectes econòmics de l’oferta:....................................................................................... 20 punts
1.Import de la inversió
2.Cànon fix de concessió.
3.Preu de venda de l’aigua calenta
4.Bonificació als serveis municipals
La part econòmica es puntuarà segons el següent criteri:
Puntuació = Puntuació màxima x (1 – (I – I min)/I min
Essent: I és l’import de l’oferta (valor actual)
I min és l’import de l’oferta més baixa ( valor actual)
Es considerarà baixa temerària aquella que superi en un 10% o més l’import de la baixa mitjana de totes les ofertes.
No s’aplicarà baixa als conceptes del pressupost “Despeses de l’Administració”.
ARTICLE 56.- INTERPRETACIÓ DEL CONTRACTE.
El contracte que es formalitzi serà fonamental i exclusivament Administratiu i els seus termes seran interpretats per la Corporació, que tanmateix resoldrà els dubtes que ofereixi el seu compliment d’acord amb el que disposi la legislació relativa a la contractació de les Administracions Públiques i, donat el cas, de la Generalitat de Catalunya.
Certament, si el propi Ajuntament és qui interpretarà les clàusules dubtoses, s’entén que la major part de les mateixes siguin de difícil concreció.
En
aquest punt, i en la mateixa línia, volem posar de manifest la vaguetat
de l’informe de secretaria, que en un concurs de servei públic d’aquesta
importància es limita a assenyalar la normativa que regeix en les
concessions en general, copiant el formulari generat pel Municat. En cap
moment determina que les clàusules són ajustades a dret i
que el procediment seguit és l’adequat, per això entenem
que s’hauria de fer un nou informe de secretaria amb les previsions legalment
establertes, i que recordem, és de caràcter preceptiu.